No crides, oh ferro, no cap a fora, si més no, ni treus enllà el teu crit. Qui te l’ha pres ignores implossionant cap a
«La bellesa és el resplendor de la veritat». Plató Estar alat té plomes santes mai cansades de remar, remar, remar, seguir remant. Estar alat té
Si sou de la meva lleva, no em vendria de nou que us haguessin fet llegir a l’escola un llibre en espanyol intitulat Platero y
Paral·lel al brou pre-cambrià, baix coix ensargantanat, perjur en do alt de dir, on dir és un sementer minat. Andreu Escales i Tous.
No vull deixar acabar de veure com aquest 2020 acaba de donar la sang sense parlar de Boris Vian, escriptor, trompetista de jazz, compositor, inventor,
«Alabin donava un dinar a Darmstadt; no, no a Darmstadt, sinó en un indret americà. Sí, però allí Darmstadt era a Amèrica». Anna Carèrina, Lev
