Si sou de la meva lleva, no em vendria de nou que us haguessin fet llegir a l’escola un llibre en espanyol intitulat Platero y yo(Elejía andaluza) del premi de literatura 1956 Juan R.Jiménez. En aquesta moderna i modernista obra de bella prosa poètica publicada en 1914, hi ha un capítol, el 60è, on s’associen els gitanos peninsulars no ja amb estafa o engany com una de les accepcions del diccionari de la RAE («que estafa u obra con engaño»), sinó directament amb el robatori d’animals de peu redó com un dels protagonistes del relat, un ase gelat:
«seguro de que no lo robarán los gitanos».
Cal advertir aquí que en els anys vint del sXX molts de països europeus, basant-se en informes científics van «racialitzar la propensió al crim»(Maria Sierra: Holocausto gitano, Arzalia.)
Encara més despreciatiu es mostra el futur nòbel amb els gitanos provinents de l’altre costat dels Pirineus:»un hombre como un roble, que se rasca…y un mono, pequeño y débil como el mundo, que les da de comer a todos»(capítol 33è). Aquí s’explota l’estereotip de la deixadesa i la mandra, que en part recull (i promou) el nostre diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, per cert.
Malauradament els gitanos no són pas les úniques víctimes de l’odi indiscriminat de Jiménez a Platero y yo. També per exemple els homosexuals, en general, i Oscar Wilde, en particular (vegeu capítol 66è).
Aleshores a l’autodefinició de J.R.Jiménez com a «cantor lírico y metafísico; prosista descriptivo y psicológico, aforista filósofo y crítico» («Estéticay ética estética») se li hauria d’afegir com a mínim:»antigitano y homófobo».
Andreu Escales i Tous
BIBLIOGRAFIA:»L’extermini gitano», Xavi Ayén («La Vanguardia»,07-12-2020, pp 34 i 25)
Llicenciat en Filologia Hispànica
