No crides, ferro, o segona circumferència de melangia i solitud.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

No crides, oh ferro, no cap a fora,

si més no, ni treus enllà el teu crit.

Qui te l’ha pres ignores

implossionant cap a dins

la bolla, el creixent

laberint de mines

de temps que no accionen

l’embull d’imatges

que ara idees diuen.

No crides, boca, llepes,

assaboreixes la brutícia

que en obrir els llavis

ja s’infiltra per les teves comissions.

Com ho saps que l’inici

del saber és la paüra dels senyors…!

Andreu Escales i Tous.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Una resposta

  1. Hola Andreu

    Sóc en Quim Tarinas, amic del Fede Tarrés, de la Seu d’Urgell.
    Vam parlar una bona estona de filosofia i de Feuerbach, ara fa uns estius (jo estava escrivint un llibre, i no sabia si deixar-ho de banda).

    El fet és que he trucat al fix i al mòbil que tenia, però no contestes.
    Estàs per Balears?

    Ja diràs algo, per si un dia passo per La Seu o Mallorca, i m’expliques alguna cosa.

    Quimet
    kimtarinas@gmail.com
    tarinas@muscaria.com
    670.697.001

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa