No crides, oh ferro, no cap a fora,
si més no, ni treus enllà el teu crit.
Qui te l’ha pres ignores
implossionant cap a dins
la bolla, el creixent
laberint de mines
de temps que no accionen
l’embull d’imatges
que ara idees diuen.
No crides, boca, llepes,
assaboreixes la brutícia
que en obrir els llavis
ja s’infiltra per les teves comissions.
Com ho saps que l’inici
del saber és la paüra dels senyors…!
Andreu Escales i Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
Deixa un comentari