En la meva maltractada memòria només hi podia registrar fins fa un parell de dies un sol nom en relació als supervivents de Mauthausen. El d’Enric Marco Batlle (Barcelona, 1921-2022), qualcú que realment no ho era i que la meva maltractada memòria hauria de tenir a l’arxiu “IMPOSTORS” ja que en 2005 Marco va atényer fama internacional després que hom descobrís que havia falsejat dades de la seva biografia per tal d’aparèixer com a supervivent, de la mateixa manera que aconseguí de presidir la CNT afirmant, també falsament, haver estat amic de Buenaventura Durruti.
En la seva intensa activitat com a pretès supervivent dels nazis ell vengué en persona per fer una xerrada al centre cívic El Passeig de la Seu com a president de l’Amical Mauthausen. Jo hi vaig assistir: sempre he estat un ingenu, emperò poques vegades tant com en aquella multidinària i apòcrifa vetllada…a la qual m’imagino que també hi degueren assistir molts dels familiars dels veritables interns de Mauthausen de l’Alt Urgell…sense sospitar-se res.
Però si va ser tan bo de fer a Marco la seva jugada és, entre altres coses, perquè a l’estat espanyol s’ha començat a treballar la Memòria Històrica massa tard. Avui encara molts com jo recordem el nom de l’impostor i no el de l’historiador (Benito Bermejo Sánchez) que ens el va destapar tot demostrant que si bé era cert que havia estat a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, ho havia fet en tant que treballador voluntari al servici de la indústria bèl·lica alemanya, en concret, per a l’empresa Deutsche Werke Werft de Kiel, en virtut d’un acord de cooperació entre Franco i Hitler.
Andreu Escales i Tous.
