La pandèmia de la covid-19 ens ha ensenyat que el desastre econòmic ja és aquí. També de forma radical que el rescat ha de ser total per a tothom i que nostre sistema actual no pot fer front a la situació. És palès que el modo d’explotació capitalista, voraç i desvergonyit, ens ha dut a aquest moment tan difícil per a les classes treballadores.
Aquest sistema basat en el benefici ràpid i en inversions efímeres no té una visió global que permeti solucionar amb eficàcia i trobar sortides viables. Si continuem desenvolupant aquest economia i forma de ser, és que no hem entès res dels reptes que el planeta ens planteja.
I per què dic això? Encara porem pensar que tot és nostre i que no té cap cost emprar recursos que al principi haurien de ser gratuïts perquè la Terra és de tothom. Tant és així, que hem de retornar a la vida de pagès i recordar com nostres avantpassats solucionaven els seus problemes quotidians, tenint cura de la terra perquè d’allà en venien els seus propis recursos.
El progrés no és acabar amb la Terra amb la il·lusió de fer-se ric ràpidament, sinó construir altres circuits d’economia verda al servici de les persones, reduir de forma dràstica nostra petjada contaminant i repensar nostra manera de consumir i de relacionar-nos.
Això què vol dir? Un alliberament total de persones i pobles, renunciar a ser sotmès a una dictadura publicitària que ens ven molt cars productes inútils fets a l’altra banda del món en condicions lamentables.
Fer córrer la veu de totes les formes possibles perquè d’una vegada el que consumim i volem consumir tengui un benefici real per a tothom. Això pot ser realment el progrés que de forma inconscient la gent desitja.
Ahir vaig dir que no era un mag, i no ho sóc i, evidentment, canviar de vida no té re de màgic, prò potser és l’únic miracle no sobrenatural que es pot fer.
Yann Marais.
