Violència política

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

La violència política a Euskadi i la fi d’aquesta és el tema més repetit als mitjans de comunicació a tot arreu i això fa pudor a manipulacions diverses com si la única violència fos la dels lluitadors republicans, antifeixistes o de qualsevol col·lectiu que es manifesta pels carrers de les nostres ciutats.

La pau a Euskadi i el fet que cap persona pensi el que pensi ja no serà objectiu d’una acció armada, és un gran què! La llibertat de moviment i de pensament no es pot fiscalitzar i si toca drets fonamentals ha de ser considerada com inadmissible i fer-la fora de la col·lectivitat, el que inclou també la violència exercida per l’Estat tant com la maquinària repressiva. Es parla molt del dolor de les famílies de les víctimes i jo dic: però de totes les víctimes?

És que hi ha víctimes de primera? i…les altres, la violència contra les dones, contra les persones del col·lectiu LGTBI, les violències racistes o intereligioses, l’esclavaguisme, el fet de tenir un lloc on poder viure i una alimentació saludable que ara mateix és un somni inabastable per a milions de persones, no tenir accès a l’aigua o a una sanitat universal de franc, no són en si mateix violències imposades per un sistema tant depredador com el sistema capitalista neoliberal?. La violència és la voluntat de manar sobre els altres i dictar normes de conductes obligades de complir, si no la violència del poder s’aplicarà amb tota la força i provocarà una reacció igual de forta per part del col·lectiu agredit.

Que te més legitimitat? Que ETA ja no faci mort a ningú o a ninguna en si mateix és una bona noticia tot i recordant que els assassins FRANQUISTES, torturadors, polícies jutges, paramilitars i tota la colla de racistes i feixistes no van ser mai condemnats i no van respondre mai del seus crims.

El que deia abans, no manipulem perquè el Sr. ex president don FELIPE GONZALEZ mai no va seracusatbi condemnat per les actuacions dels GALS ni per les tortures dels diferents cossos de policia. La constitució de 1978 no va ser la solució, ni la monarquia ho és. Partits com VOX, PP o Ciutadans ens recorden que la bèstia pot encara parir molt odi, molt desencís.

La lluita per una república i un sistema econòmic més just és un combat de cada dia i sempre que es vulgui fer i dir quelcom passa per posar la persona al centre del debat però no com un slogan populista si no com l’epicentre de qualsevol acció cultural, social i política.

La revolució de veritat ha de ser aquesta i no la que pensen i volen aplicar revolucionaris de saló.

Yann Marais

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa