Un territori fosc

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Estem en una zona de frontera i, com ja vàrem dir, una zona en la quina floreix tota mena de tràfics. Una zona que aixopluga un nombre important de prostitutes en un municipi on es troba la seu d’un cap d’estat i arquebisbe d’Urgell, la qual cosa sembla una dada poc rellevant però ho és. I molt.

És l’estat d’una doble o triple moral com a model de societat. El rei del palau episcopal o, més ben dit, la reina que resideix al Pati del Palau és la Hipocresia o com es sol dir per aquí, “no és bo però, si convé, s’ha de fer”.

El pitjor de tot és que ens alliçonen sobre com hem de portar nostra vida, com hem de votar, com hem d’amar o no,…i això és una ofensa a la nostra intel·ligència.

Darrere de tot això hi ha el funcionament de la societat que s’autocaricaturitza. I és comèdia de l’art i, si encara en D. Fo entre nosaltres, és segur que ens en faria una representació tragicòmica.

I també comença amb nosaltres, amb totes nostres contradiccions i mancances. Nosaltres en part som els culpables que al territori passin aquestes coses. I us demanareu per què. Perquè en secret tots i totes ens beneficiem d’aquest caos organitzat tan en el pla social com econòmic.

Aleshores: que ens cal modificar en nostre comportament per trencar aquesta xapa de plom i eliminar aquest vol de corbs que ens condemnen per avançat?

Doncs senzillament la rebel·lió dels quins ja no tenen res a perdre, dels quins reivindiquen la seva cultura i llengua minoritzades, el seu modus vivendi, de les seves formes d’estimar, de pintar el futur i de voler marginar els quins ho tenen tot. Perquè la majoria pugui a la fi respirar.

Yann Marais.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa