Quina lliçó podem treure del trienni 2017-2020? La confrontació amb l’Estat Espanyol i Catalunya va ser una desfeta absoluta. Ara no hi ha procés ni Crist que el va fundar. Resultat, un engany amb 3000 persones encausades i els nostres líders empresonats. La lluita contra Espanya no pot ser democràtica perquè a la vista del que hem explicat abans no hi ha cap possibilitat de raonar amb gent que no ho vol fer. Els militars retirats ho van explicar molt bé, res no pot canviar.
La responsabilitat de partits com Cs, PP, Vox i…PSC va palesar i continua fent-ho.
Aleshores nova consulta electoral al Parlament per què? Si els mateixos partits Espanyols són incapaços de comprendre el significat de nacionalitat històrica.
L’espanyolisme de l’esquerra estatal representada per en Comú Podem i la seva aposta per una república confederal Espanyola és un esquer passat de moda i no compleix les aspiracions d’una bona part de la societat catalana. Poble vençut poble fotut.
Per una altra banda, un nou estat per fer què? Per fer el mateix que ara, no cal si no hi ha un canvi profund en el sistema econòmic i social, no hi ha cap necessitat, però si es vol canviar totes les estructures per al futur estat: doncs sí.
En aquest nou any 2021 en què la pandèmia hauria de ser controlada, un canvi radical representa un horitzó futurible on les persones haurien de ser, abans que el profit ràpid i per sobre de qualsevol altra consideració. Un nou estat al món i potser europeu però no en l’Europa política actual.
Yann Marais
