Primer de tot situem-nos: en dir l’expressió «sants» dins «tots sants», fem servir aquest eufemisme (paraula ben sonant) en substitució de morts, però no de tots i totes, sinó sols dels catòlics i en masculí, la qual cosa vol dir que no tots els individus tenen el mateix valor ni tants sols després de morts.
Aquesta festivitat, més que per menjar panellets, moniatos i castanyes en família, és una bacanal d’eufemismes que enguany la pandèmia fa més inoperants que mai. Un d’ells em sembla especialment desafortunat, aquell que vol referir-se als morts i mortes amb: «els quins ja no són pas entre nosaltres», quan ara per ara cada dia és tot sants i ells i elles estan entre nosaltres cada dia més que mai.
Recordem que a Galiza, com a Astúries, encara existeixen La Santa Companyia i la Güestia, que és la desfilada dels morts i mortes i que poden aparèixer a la nostra mala consciència cada cop que ens recordem que també morirem.
Clar que també tenim a l’estat espanyol moltes de famílies republicanes que més de 80 anys després d’acabada la guerra de March, Cambó i Franco no poden dur-li flors ni res als seus assassinats perquè encara no saben per on paren.
Andreu Escales amb la col.laboració de Yann Marais.
Llicenciat en Filologia Hispànica
