Pedofília. Amor sensual d’un adult per impúbers (que no ha arribat a la pubertat ) d’ambdós sexes
En el cas concret de la pedofília, l’objecte de desig o el que provoca l’atracció sexual són nens o nenes. Concretament es pot considerar una cronofília, pel fet que hi ha una gran diferència entre l’edat del subjecte i la de l’objecte de desig. Per al seu diagnòstic cal que el subjecte sigui major de setze anys d’edat i que la víctima o objecte de desig sigui almenys cinc anys menor.
Per norma general, el pedòfil buscarà el contacte amb el seu objecte de desig recorrent sovint a imatges pornogràfiques i autoestimulant- se d’acord amb les seves fantasies, però no intenta mantenir relacions sexuals.
Pederàstia : relació sexual forçada amb enganys d’un home adult amb un impúber (que no ha arribat a la pubertat) generalment del mateix sexe.
Pel que fa als pederastes, són considerats com a tals aquells individus en què les fantasies pròpies del pedòfil ja han estat portades a la realitat.
És a dir, la pederàstia és haver comès un abús sexual a menors.
Dins d’aquest abús entra tota aquella conducta en què el menor és usat com a objecte sexual per un individu amb el qual hi ha una relació de desigualtat pel que fa a edat, poder o maduresa.
Es tracta d’una pràctica delictiva penada per llei que pot provocar repercussions greus en el desenvolupament psicosocial i sexual present i / o futur del menor atacat. Fins i tot si la relació sexual és consentida pel menor, si aquest es situa per sota de l’edat de consentiment sexual l’acte en si serà considerat abús, catalogat com a «violació». No es té en compte com a tal la vinculació sexual consentida entre subjectes al final de l’adolescència amb individus de com a mínim tretze anys.
Visualitzades
les definicions tant de pedofília com de pederàstia, resulta
senzill establir quins elements tenen en comú i en què es
diferencien.
En
tots dos casos s’està parlant de la presència d’una vinculació
il·lícita entre un adult i un menor, existint una atracció de
tipus romàntic o sexual de part del primer cap al segon. Aquesta
atracció es dóna de manera contínua en el temps, persistint durant
almenys sis mesos.
La
principal diferència està en el fet que l’atracció sexual es
concreti o no en una acció. Mentre que un pedòfil pot únicament
sentir l’impuls i mantenir fantasies recurrents de tipus sexual en
què el seu objecte de desig són menors d’edat, es considera
pederasta a aquell que ha comès l’acte sexual en si. Dit d’una altra
manera, mentre que el pederasta ha mantingut relacions sexuals amb un
nen o nena, el pedòfil no arriba a realitzar l’acte (en aquest cas
passaria a ser pederasta).
Així,
doncs, no tots els pedòfils són pederastes, mentre que per norma
general tot pederasta és pedòfil. No obstant això,
tampoc
és sempre cert, ja que és possible trobar casos d’abús sexual a
menors sense que aquests siguin objecte de preferència sexual per
part de l’adult.
<<<psicología u mente>>>
Malauradament no sols els pederastes estan a l’Església: també en la pròpia família, professors d’escola i d’educació física, militars…
Ramon Noguera Palau.
