Al principi de la tarda he sortit de casa i m’ he topat amb un amic, com fa dos dies també m’havia trobat amb un altre persona. No és important dir noms. Un somriure disfressat amb la mascareta, un gest de la mà, les abraçades impossibles que desem en un racó, tot això m’omple de goig. La tristor dels bars sense bars i de l’Ateneu tancat no pot amb mi.
Cal recordar que la vida segueix, a la Seu mengem. respirem, estimem i és aquesta força que ens apropa a la serenor. Una tarda tranquil·la que indueix a la reflexió malgrat la pandèmia, malgrat un mateix i contra la por i l’espant d’un caos ben organitzat on ens volen enfonsar. Segueixo amb la capacitat de lluita intacta i encara amb més ganes de fer aquest petit periò- dic contra tota una colla de polítics, bisbes i altres voltors que ens volen dominar. Amb prou feines les polítiques que es fan poren amagar el fracàs d’un sistema caduc i tan depredador que ens mena al límit de l’abisme. un gra d’arena que pot fer bascular nostra societat entera i em demano:
on és la vanitat? on són els diners? on és el poder?
Yann Marais.
