Tarda tranquil·la a la Seu d’Urgell

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Molt sovint ens hem demanat què podem fer en una tarda a la Seu d’Urgell, vull dir fora de l’àmbit familiar o laboral. Tots aquests interrogants es resumeixen en com malbaratar el temps. El tedi ambiental resumeix l’ambient general, societal i l’avorriment depressiu. Les poques ofertes culturals venen molt sovint de la societat civil organitzada, del voluntarisme pur i dur.

L’Ateneu de l’Alt Urgell és un punt que ha canviat i potser pot seguir canviant aquesta dinàmica general una mica. La seva creació, resistència i creixement ens indica que calia fer un ateneu a ca nostra, un espai de llibertat on es defensen valors com la igualtat i la solidaritat. Si no existís, l’hauríem d’inventar.

Les seves limitacions pressupostàries no poden abastar-ho tot, prò els fonaments republicans i democràtics hi són, i això en una ciutat com la Seu fa que el bisbe se’n faci creus cada dia.

Vespres de tedi i rutina propis d’una ciutat conservadora i reaccionària on l’estímul intel·lectual passa per la cerveseta i el contacte amb algú.

Malauradament l’horitzó emblanquinat d’avui (anit ha nevat al Cadí) no deixa veure més que una nit primerenca on no es pot avaluar res més que la qualitat de la calefacció, en el cas que un o una se la pugui permetre. I de la televisió “zon-zon”.

La biblioteca municipal, que a la fi obre en un horari més o manco decent, pot ser un lloc d’encontre, un lloc de reflexió i d’enriquiment personal. És una opció de vegades amb escalfor.

El parc olímpic del Segre, prop del carrer de sant Agustí, obre un espai saludable amb un ascensor capriciós: “avui sí, demà no”. Però la resta del temps una bona colla d’amics i d’amigues és la solució més encertada.

A la fi un panorama que no convida a l’alegria ni en la despesa ni en la rialla: tu t’ho faràs i així, qui dia passa any empeny fins a la victòria final, és a dir, el crematori i/o el nínxol.

Això deia abans, dies tranquils a la Seu d’Urgell, és un llibre que Henry Miller mai no podria haver escrit.

Yann Marais.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

One Response

  1. Excel.lent descripció de l oferta d oci o lleure a la nostra capital Alt Urgellenca. Pocs espais de retrobament social…l ostracisme imperant

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa