Si preguntem a qualsevol persona, ella dirà que no. No és racista ni excloient ni classista. Tanmateix sabem que molta de gent, per un altre cantó, li està comprant les idees a l’extrema dreta. I els qui per vergonya callaven, ara no ho callen.
Tal reflexió ens situa en una posició d’imbecilitat permanent. És evidentment molt fort i molt radical gosar dir això i, tanmateix, som els hereus d’aquest famós imperi a-v-on no s’hi posava mai el sol. Els catalans i catalanes foren els primers colonitzats i colonitzades i alhora són botxins perquè no hem d’oblidar que també els catalans hem estat en diferents èpoques conquistadors i traficants de persones.
El que vull dir és que en cap moment cap força política va tenir poder sense haver massacrat, destrossat i assimilat pobles, cultures i llengües. Per això W. Benjamín va dir que no hi ha monument de cultura que no ho sigui alhora de la barbàrie. Tot això s’afegeix a la influència de les religions, les quals crearen poder, l’enfortiren i acompanyaren.
Significa que som hereus no de conquistadors, ans d’assassins, lladres i violadors.
Un cop imposat el nostre poder, com també la llengua i la cultura endemés de la religió, hem destrossat en zones enteres tan importants com continents, ecosistemes a-v-on la gent vivia perfectament sense nosaltres.
Què pensem quan ens topem a la Seu d’Urgell amb una persona africana, sudamericana o oriental? Podrien ser turistes? No pensem que ho puguin ser. Per ventura darrere d’aquests fràgils éssers humans s’hi amagui qualque història esgarrifosa de supervivència.
Quin tipus de feina pensem que ha de fer aquesta gent nouvenguda? Les feines més dures, les feines de fer feina, totes les feines de «merda». Pensem que els seus fills tenen la mateixa intel·ligència que els nostres?
És probable que la Catalunya de demà estigui composta de molts fills i filles venguts de molt enfora. Són ells i elles els qui marcaran el camí i estem a temps de rectificar.
La nostra història és un retrat d’una evolució contínua. Aquesta evolució ens ensenya que els canvis venen dels pobles i de la gent del carrer que acaba fent realitat la seva visió de la societat del futur.
Jo mateix lluito per una cultura i per una llengua, però no en contra d’altres cultures i llengües. Per tant que serveixin aquestes reflexions per preparar la Catalunya de demà sense racisme ni exclusió ni, per suposat, classisme.
Yann Marais.
