RODA DE PREMSA AVORTAMENT
12h, 2 de febrer 2021, La Seu d’Urgell
«Les joves decidim, avortarem!»
PRESENTACIÓ PORTAVEU
Bon dia a totes i gràcies per assistir a la Roda de Premsa.
Avui, donem el tret de sortida a la campanya «Les joves decidim, avortarem». La històrica lluita per garantir aquest dret ens porta fins als Països Catalans on, sota la legislació francesa, andorrana i espanyola, la interrupció voluntària de l’embaràs presenta profundes i diverses problemàtiques per a les dones de classe treballadora.
A continuació, intervindrà la Maria, militant d’Arran Lleida, per explicar-nos les complicacions que trobem al territori de Ponent i Pirineu. Al final de la Roda de Premsa farem un torn de preguntes per a la premsa.
INTERVENCIÓ LLEIDA
Bon dia.
Des de les assemblees d’Arran de Ponent i Pirineus volem fer una petita radiografia de la situació de l’accés a l’avortament en aquests territoris dels Països Catalans.
L’accés a un avortament universal a Ponent i Pirineu ha estat sobre la taula des de fa anys i diversos col·lectius i organitzacions han criticat les limitacions que té, així com les múltiples conseqüències que patim en el nostre dia a dia les dones de classe treballadora.
En primer lloc, el sistema sanitari públic té enormes mancances, com ara la manca de recursos que deixa els centres sanitaris sense les eines suficients per realitzar moltes intervencions, com és el cas de Lleida, la inexistència de centres públics, com és el cas de la Seu d’Urgell, on tampoc no es garanteix l’avortament quirúrgic enlloc; o l’externalització al Pallars i Vielha malgrat que es va dir que a finals del 2020 es podria avortar farmacològicament.
Aquestes mancances es troben estretament lligades amb el constant procés d’externalització dels serveis públics que, concretament amb l’avortament voluntari, es deriva a empreses privades. La privatització de la sanitat ha afectat àmpliament al territori.
Aquest fet suposa el desplaçament de les dones cap a altres ciutats on estigui cobert per la sanitat pública o bé es veuen obligades a la criança. És evident que la capacitat d’assumir les despeses del trajecte, la clínica privada o la criança depenen de les capacitats materials que tenim les dones per assumir-ho.
En aquest context, concretament a Lleida, diversos professionals sanitaris s’acullen a l’objecció de consciència per tal de no realitzar intervencions per avortar, mentre ens envien a les clíniques privades on treballen. Per tant, no és la seva creença o convicció moral, sinó l’interès d’obtenir un major benefici. En altres paraules: el capital per davant de la vida.
Així mateix, per parlar del Pirineu és necessari parlar del paper del Patronat de la Seu d’Urgell, l’entramat eclesiàstic i el paper de la delegada de les regions sanitàries de la província de Lleida, Divina Farreny. Farreny, qui té el paper protagonista a l’hora de prendre decisions, no ha situat en cap moment la necessitat d’abordar el debat sobre les limitacions actuals que té el sistema públic de salut.
També, cal assenyalar al President del Patronat i alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fabrega. En el seu any de mandat no ha portat aquest debat, dins del patronat.
Per últim, a l’estat andorrà avortar és il·legal sota qualsevol supòsit segons l’article 8 de la Constitució de 1993 i l’article 108 del Codi Penal. Avortar preveu penes fins a tres anys de presó i multes estratosfèriques, entre altres.
En definitiva, a Ponent i Pirineu fa temps que les dones ens organitzem amb contra l’ofensiva capitalista i patriarcal. Mentre l’Estat capitalista i les institucions que emanen d’aquest s’encarreguen de no posar-ho fàcil, nosaltres decidim assenyalar els responsables i articular una lluita ferma, perquè sabem que la vida va abans que el capital.
INTERVENCIÓ PORTAVEU
Com deia la companya, el territori de Ponent i Pirineus presenta tres grans problemàtiques: l’objecció de consciència, el paper de l’Església i la privatització dels serveis. Totes tres estan estretament lligades a la qüestió de classe.
És per aquests motius, entre altres, que avui som aquí per continuar la lluita que tantes i tantes dones van articular en la història. Aprendre de la seva lluita, les seves victòries i les seves derrotes ens fa conscients que només organitzant-nos i lluitant podem guanyar. Les joves decidim.
– Decidim perquè fer-ho significa posar la vida al centre, decidir vol dir fer-nos conscients de si tenim o no la capacitat, el context i els recursos per assumir la criança.
– Decidir també és rebre tota la informació necessària.
– Decidir vol dir lluitar contra el masclisme i la misogínia.
– Vol dir plantar cara a l’Església, assenyalar la constant privatització dels serveis i no permetre que sota l’objecció de consciència governin els nostres cossos.
– Decidir vol dir, en definitiva, continuar l’aferrissada guerra contra l’Estat capitalista i patriarcal.
Abans d’acabar, no volem passar per alt com les joves veiem aquestes problemàtiques agreujades. D’una banda, som infantilitzades: diuen que som «nenes», subjectes passius i inconscients que no som capaces de decidir per nosaltres mateixes. Aquest fet es pot entendre fàcilment amb la contrareforma de Gallardón del 2015 a l’Estat espanyol, on es va requerir que les menors d’edat de 16 i 17 anys necessitessin un permís patern per avortar, suposant un retrocés amb la llei aplicada el 2010.
D’altra banda, sovint rebem informació falsa quan anem a centres on podem obtenir la pastilla del dia de després (com ara que necessitem ser majors d’edat o el permís patern per comprar-la). Aquest fet, cal sumar-li l’escassa i masclista educació sexual que rebem.
Des d’Arran, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista, iniciem la campanya «Les joves decidim, avortament» amb la voluntat de destapar els entramats polítics i econòmics que dificulten o restringeixen l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs. Volem posar cara i ulls, noms i cognoms als responsables de qui atempten contra la nostra vida i assenyalar la contradicció de la vida versus el capital. Per un avortament legal, segur i gratuït!
