Els hotelers, càmpings i cases rurals catalans, tant del litoral com de la muntanya, estan contents. «Hem assolit resultats d’ocupació de places hoteleres d’abantes dels temps pandèmics». Ole! Ole! i Ole!.
Sis-cents mil vehicles han eixit de l’àrea metropolitana i, és clar (si no han tengut cap accident) hi han de tornar. I, si hi afegim els viatges intercomarcals, la situació s’agreuja encara més. No, no hem après res: només ens alegrem d’haver tornat a una situació prepandèmica, com si això fore la solució a tots nostres problemes.
Contaminació i contaminació, estimats turistes: el planeta us ho agraeix molt.
La Seu d’Urgell avui està pràcticament deserta i fa goig, tant que quasi porem respirar. Els i les turistes són com a plagues de llagosts: per on passen no hi torna a créixer l’herba. Veïnats i veïnades de Barcelona es van sentir exclosos dels seus propis barris. L’esvalot en emboscada pretenia envair-ho tot en cerca de l’essència de la ciutat. Malaguanyada!
Nostra estupidesa no té límits…quan tothom sap que ens estem carregant el planeta.
Les vacances són legítimes i bones; estan fetes per desconnectar, per conèixer i viatjar, per divertir-se, la qual cosa no vol dir ser irresponsables. Com ja diu la dita nostrada: de mica en mica s’omple la pica…de diners i de brutícia. Però demà farem uns dinars lights per compensar els excessos comesos i per oblidar nostra deixadesa. Carpe diem. I això em recorda una conferenciant que surt a TV·3, que presentava un llibre, el seu llibre sobre el canvi climàtic i que amb molta de satisfacció va confessar que al dia següent se n’anava a esquiar quan ella sap precisament que a les pistes d’esquí no es recicla res de res.
Hipocresia i tutti quanti són el pa nostre de cada dia.
Yann Marais
