Reptes i beneficis tecnològics per a les discapacitats

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Moltes són les discapacitats tan físiques com psíquiques. Som al segle XXI en el qual res no pareix impossible, i on la immediatesa en la resolució de les tasques més simples és com l’ABC per a un nin o una nina, la qual cosa ens dóna moltes d’idees i d’interrogants sobre com ha de ser la societat del present i del futur.

Les persones discapacitades són persones. Això semblaria una obvietat però desgraciadament encara no ho és. Les ciutats per a molta de gent són hostils quan es tracta de mobilitat, d’adaptabilitat de tipus sensorial o d’establiments públics per a persones amb discapacitats intel·lectuals i psíquiques profundes. Sembla que els/les discapacitats/discapacitades han de ser invisibles o que s’hagin d’amagar per no molestar “nostra normalitat”. O ens referim sempre a aquestes persones rares que tenen més d’un problema com a persones d’un altre planeta quan nosaltres, els “normals”, també tenim més d’un problema.

Som al segle XXI. Les tecnologies de tota mena són el nostre quotidià, com per exemple enviar doblers a Europa es fa de forma telemàtica i al dia següent el/la destinatari/destinatària rep els doblers. Tot és fet per internet. Així demanar una maleïda cita prèvia; de fet, la tecnologia ens desborda i sovint, com per a la gent gran, és una barrera infranquejable.

Aleshores podem entendre la tecnologia i les seves aplicacions com una oportunitat, com un servici a la persona, com el gran igualador de condicions davant una vida mala de viure on cada cosa pareix una muntanya per molt xica que sia. La persona és el nucli de la societat i sobre ella recau molta de la responsabilitat però una responsabilitat bidireccional perquè la persona ha de rebre el que li correspon, en aquest cas, eines per fer una vida el més “normal” possible.

Es parla molt d’inclusió funcional, concepte amb el qual hi estem de tot d’acord, una societat a l’abast d’absolutament tothom sense excepcions, una societat que, però, segueix plantejant encara reptes afegits per part dels mateixos actors i actrius de la “normalitat” que organitzen tant la ciutat com el medi rural i absolutament tota la resta.

Ni estigma ni càstig diví: si tots som persones, hem de tenir la mateixa opció d’accés a tot arreu, tant des d’un punt de vista motor com sensorial, intel.lectual i psíquic, ja que sempre l’humà, com a espècie, ha desenrotllat sistemes per porer arribar on ha volgut, conscient de la seva feblesa física constitutiva amb tot el que això en principi suposava.
Aleshores: ¿per què no plantejar una societat integral on seria més bo de fer per a tothom viure sense cap mena de discriminació? Reptes tecnològics per als discapacitats, solucions, alternatives per a tothom que ho hagi de menester.

Yann Marais.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa