Mai us heu preguntat que passaria si, en condicions de crisi com la d’ara, us trobéssiu de sobte sense casa ni feina? mai us heu preguntat el dolor que us podria generar un ensurt tan greu com aquest com mentre al vostre voltant del primer món la gent que encara pot segueix malbaratant el recursos de la ciutadania!
No «fliparíeu» menys veient com entre la gent que lluita al costat dels més vulnerables encara n’hi hagués que volguessin aprofitar la desgràcia aliena per posar -se medalles privilegiant el fet individual en primera persona sobre el col·lectiu.
No ens salvarem si continuem per aquest camí, el legítim orgull del resultat favorable d’una lluita pertany a tota la societat. El vencedors o perdedors som tots i totes nosaltres. La política d’escombrar per a casa a la recerca d’una satisfacció personal té els seus límits perquè al cementiri de les vanitats sols queden ossos i poca cosa més.
A la història de les lluites populars al món, o bé guanyem tots i totes o tornem 40 anys enrere.
Les misèries pròpies i alienes no poden justificar zones fosques que no ajuden a treure’n l’aigua clara d’una situació sinó tot el contrari. Que això serveixi per complementar un aprenentatge on tots i totes som actors i actrius dins la nostra societat. Els dolents i dolentes sempre es queden fora.
Yann Marais.
