La meva experiència personal, No vull espantar-te.
Els homes a partir dels 50 hem de cuidar-nos més que mai. Cal una anàlisi complerta com a mínim una vegada a l’any. No cal que et faci mal res ni has de tenir cap por a que et trobin quelcom dolent, al contrari, si tens alguna cosa que estiguin a temps de curar-lo, ho faran.
En
el cas de la
pròstata ( no tinguis por a que et fiquin el dit al cul) amb una
simple anàlisi de sang sabràs com tens el P.S.A. És
a dir, el «Prostate
Specific Antigen,
una proteïna produïda exclusivament per les cèl·lules de la
pròstata que es pot detectar a la sang de tots els homes. Amb el pas
dels anys, la pròstata va creixent i comença l’anomenada
hiperplàsia benigna de pròstata (HBP).
Amb aquest creixement benigne, el PSA va augmentant lentament.»
En
el cas que hi hagi un càncer de pròstata, el PSA augmenta
ràpidament i assoleix valors més alts. Si aquesta elevació és
sospitosa per al teu metge, et sol·licitarà una biòpsia de
pròstata.
A mi en un principi em costava buidar la bufeta i tenia poca pressió, com això és normal als 50 la pròstata es comença a fer gran i no suposa gran problema, amb controls periòdics i pastilles.
En el meu cas en l’anàlisi que em faig cada any va sortit el PSA pels núvols (no és igual el percentatge als 45 anys que als 55). De seguida em van enviar a l’uròleg, el qual va començar a fer-me tot tipus de proves, biòpsia inclosa.
«Una biòpsia transrectal de pròstata es realitza en règim ambulatori (no requereix ingrés), amb anestèsia local o sedació. El procediment comença introduint una sonda al recte per localitzar ecogràficament la pròstata. En la majoria dels casos es prenen 8-16 mostres que són enviades a anatomia patològica per a la seva anàlisi microscòpica. Els resultats triguen entre 1 i 4 setmanes depenent de l’hospital on es faci.»
Malauradament el meu cas va donar positiu: un petit tumor cancerigen per al qual l’uròleg em va donar 3 solucions: seguir controls rigorosos, radioteràpia o bé una prostastectomia radical robòtica, que és el que em va recomanar ell: és a dir, tota la pròstata a la brossa.
«El
cirurgià retira la glàndula prostàtica del teixit circumdant.
També s’extirpen les vesícules seminals, dues petites bosses plenes
de líquid prop de la pròstata.
El
cirurgià tindrà cura d’ocasionar el menor dany possible als nervis
i vasos sanguinis
i
tornarà
a enganxar la uretra a una part de la bufeta anomenada coll
de la bufeta.
La uretra és el conducte que treu l’orina des de la bufeta a través
del penis.
El
cirurgià també pot extirpar els ganglis limfàtics a la pelvis per
verificar si hi ha càncer.
Un
drenatge, anomenat tub
de drenatge de Jackson-Pratt,
es pot deixar a l’abdomen per drenar l’excés de líquid després de
la cirurgia.
A
la bufeta es deixa una sonda (catèter) per drenar l’orina. Aquesta
romandrà en el seu lloc per uns pocs dies fins a unes quantes
setmanes.»
Jo vaig optar per fer net del tot. Vaig entrar a l’hospital de Lleida un dijous i al dilluns següent a caseta, De moment tot bé, als 10 dies les grapes dels 4 foradets a fora i al mes la sonda pixanera també fora.
Cada persona és un món. Jo et recomano vigilar molt la salut, les anàlisis anuals si o si, encara que no et faci mal res, que ja tenim una edat i més val curar-se en salut que després córrer córrer..
Ramon Noguera Palau.
