La crisi que s’apropa arran de la guerra en l’est d’Europa no sembla que sigui una casualitat, perquè de casualitat no n’hi ha cap en el món. Només hi ha la voluntat de lideratge al món amb un sistema que aposta per l’ultraliberalisme. Aquest ultraliberalisme que mou muntanyes de diners es recolza en els partits polítics populistes, partits de nova planta amb velles idees, que es serveixen de les crisis que han generat per construir de “forma democràtica” règims on els Drets Humans hi són trepitjats i anul·lats. Ho hem vist amb Trump als EUA, ho estem veient a Europa a Hungria i Polònia, per exemple, i molt recentment a Suècia.
La democràcia s’autoperverteix en utilitzar mètodes que podien semblar democràtics estàndard, on partits d’ideologia nazi arriben a tocar poder: simplement hem de recordar que Hitler va ser proclamat líder d’Alemanya mitjançant eleccions democràtiques, amb el desastre posterior que tothom ja coneix.
Aleshores és bo de fer culpar al diferent quan en realitat s’ha de parlar d’una opinió formatejada pels grans media, tots a l’estat espanyol de dreta o d’extrema dreta i que reben quantitats ingents de doblers que provenen del teixit empresarial perquè serveixen directament els interessos dels qui els financien.
Poc a poc el coco o el cuc va eliminant de nostre cervell les neurones que ens permetrien contrarestar aquest flux d’informació tendenciosa molt ben dirigit i científicament mesurat al servici de l’ultraliberalisme.
La premsa d’esquerra no existeix a l’estat espanyol, si més no en paper. És evident que organitzacions polítiques diverses tenen els seus propis mitjans de comunicació, com ara el que pugui escriure o produir gent de Podemos (La Base, per exemple), la CUP, PCE, la CNT, Sortu, etc…però són media desconeguts, sectaris i en tot cas minoritaris.
Ni a l’estat espanyol ni a Catalunya no hi ha cap mitjà de comunicació que sigui majoritari d’esquerra. No es pot guanyar cap elecció ni canviar la realitat sense canals d’informació lliures que puguin tenir una presència significativa per desmuntar la trama ideològica de la dreta i l’extrema dreta.
Yann Marais
