Per aquest Onze de setembre hem de reflexionar com fer front als atacs que rep la llengua catalana, també amb el mateix tarannà hem d’esbrinar quines són les millors vies per fer conèixer la realitat de la cultura catalana al Pirineu.
Totes aquestes reflexions són importants, però no es poden separar del context general de regressió de drets socials i culturals al món sencer.
Les xarxes s’omplen de missatges sortits directament del laboratori de pensaments del sistema i fan tolerable l’intolerable (per exemple la decisió del tribunal de justícia de Catalunya sobre la realitat de l’ensenyament del català a les escoles del país).
No hi ha actualment cap altra solució que tornar a mirar per a la plena sobirania del nostre país, on tindrem totes les eines per aplicar les polítiques socials i culturals que poden beneficiar el conjunt de la societat.
En el context internacional aquest onze de setembre és també l’espectacle del genocidi televisat del poble palestí amb la invasió de l’exèrcit israelià a la frontera de Gaza.
Estat Israelià que està fent crimens de guerra, per exemple l’ús general de la fam com a arma de guerra.
Tenim a Washington un poca-solta ultraric que vol transformar tota la humanitat com el pati de casa seva.
Un Putin que és un dictador que no respecta els drets humans amb una guerra fratricida amb el poble Ucraïnà, dirigit per un pallasso a les ordres de l’OTAN.
La crisi a França, el que ens mostra són les contradiccions, el mateix sistema capitalista ultraliberal que retalla drets socials i prestacions per oferir als seus milionaris regals molt importants que en cap moment han permès crear riqueses i ocupació.
És ara quan es planteja quina és la resposta a la barbàrie, com al caos volgut per aquest sistema injust que ens està matant a poc a poc, posant en risc tota l’espècie humana.
Per tant, des de Catalunya, des d’aquest petit país, des d’Ítaca només ens queda plantejar una ruptura per no caure als tentacles d’aquesta classe corrupta que enriqueix uns quants i empobreix la majoria.
Aquest Onze de setembre, més que mai REPÚBLICA I SOCIALISME. (He dit socialisme, no socialdemocràcia)
Yann Marais
