Aquest article estava previst per la revista de paper pre covit’19. Potser ara mateix el seu autor, l’Amadeu Gallart no ho escribiria de la mateixa manera.
FER POLÍTICA D’ESQUERRES A LA SEU D’URGELL.
La Seu d’Urgell, la nostra comarca, l’Alt Urgell, el nostre entorn, l’Alt Pirineu i la mateixa Andorra… tot plegat és pot considerar un territori essencialment conservador, políticament i socialment. Cal, vistes les circumstàncies, renunciar a la lluita per la igualtat de les dones i homes que hi habiten? La resposta és rotunda, no, de cap manera. De fet, al mateix ajuntament de la Seu es va mantenir un govern d’esquerres durant gairebé vint-i-quatre anys, un domini polític local gestionat per socialistes i comunistes. La bona obra d’aquest ajuntament encara es manté avui com un record que esperona un futur retorn de les forces progressistes a la Casa Gran.
Les nostres institucions, en la meva opinió, es veurien reforçades pel rellançament de noves il·lusions, d’horitzons de redreçament i progrés. No menyspreo de cap manera les il·lusions i els esforços de tants regidors i regidores pertanyents a forces de centre dreta i centre esquerra, però em sento un home d’esquerres, de tradició, diguem-ne clàssica, i enyoro aquells postulats de lluita per una societat justa, igualitària i catalanista. Penso que el vendaval polític que hem sofert aquests darrers anys ha fet oblidar a molts aquesta trinxera en l’altar de la fins avui, utopia venuda pel radicalisme independentista.
L’amic lector pensarà, i tu que proposes, doncs? Personalment, desitjo institucions locals i comarcals bolcades en la creació de riquesa, a partir del que tenim a casa nostra, del que és possible construir amb tenacitat i serietat política. Desitjo la institucionalització de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, l’establiment de les delegacions de la Generalitat, com a eines indispensables per treballar des de perspectives progressistes. I sobretot saber distingir el que és el rerefons de les nostres diverses utopies de la política de cada dia, de la defensa de les mesures concretes i possibles més eficaces per la millora de la qualitat de vida de la nostra ciutadania.
Res no m’avorreix més que veure que sectors que desitgen un altre tipus de societat es perden en reivindicacions, idealistes sí, però que no ens porten, en la meva opinió, a cap lloc. És urgent que les forces polítiques que reclamem un canvi socialitzant ens posem d’acord localment en una sèrie de temes factibles, aplicables a curt termini a la Seu, a l’Alt Urgell i a l’Alt Pirineu. Fer grans plantejaments i manifestacions sense anar acompanyats d’un programa a curt termini, sense acords entre les forces polítiques que es presenten com a renovadores, és una pèrdua lamentable de temps.
Com a exemple, el dia de la dona. Quins plantejaments hi podem trobar aquesta diada? Per una parta berenars i excursions, actes institucionalitzats, per una altra reunions tenyides de radicalisme pretesament revolucionari. I què en fem de les grans qüestions centrals, aquí i ara? Qui analitzarà el mercat laboral per a la dona a la nostra comarca, qui posarà en solfa la discriminació patent de la dona en institucions tan importants, i paradoxalment tan estimades com l’Església Catòlica, la Germandat de Sant Sebastià, la Germandat de Sant Antoni… Cal posar al centre de les nostres reivindicacions els trets discriminatoris de la nostra societat local i comarcal. Aquesta és la millor contribució que podem fer a la societat en general. Plantejar directament i valenta els problemes més concrets, fent-ho de la manera més unitària possible: que cap veu no deixi de ser escoltada!
Amadeu Gallart Sort.
La Seu en Comú.
