Com mentres la ciutat dorm la vida continua amb aquest sol implacable que no et deixa viure tret del matí, ben d’hora o del capvespre. Una ciutat de cotó fluix beneïda per un clima extrem: molt de fred en l’hivern i primavera d’istiu calorosa, per no parlar de l’istiu pròpiament dit que encara serà pitjor.
Això vol dir que no hi ha moviment? Sí, hi ha els típics turistes que es passegen per nostres carrers apreciant el que nosaltres ja no sabem valorar. aquests hòmens i dones, visitants i turistes accidentals fan molta de despesa i els bars i restaurants de la Seu a la fi són plens a vessar, com palesen a migdia o en la nit les seves respectives terrasses.
Un ambient fantàstic i els hòmens i dones que passegen nostres carrers semblen més bonics i feliços. Tot seria com idíl·lic, de color de rosa com en les novel·les de Colín Tellado. Ves ací, quin goig, quina harmonia: serà superfificial? Ja ho crec!
Darrere d’aquesta imatge tan neta i ben pulida la Seu d’Urgell, com altres petites ciutats de nostra geografia i, sobretot, la nostra, com a ciutat fronterera, és un viver de persones prostituïdes en molts indrets de la ciutat…i, alhora, i no ho poria mancar, precarietat laboral, mileuristes frustrats i per oblidar-ho tot que no faltin coca-cola, birra i cocaïna.
Black is black and the money circula sota mànega generant una economia submergida que falseja les dades econòmiques locals. Però aquí tenim sort perquè totes aquelles coses són observades i beneïdes pel poder del pati del Palau (complement agent).
Jo, a diferència de Julio Iglesias, no tenc septe nasal de platínium. Clar que jo tampoc no som perfecte, ni tan sols un exemple per a la societat.
Aquesta pau social mantenguda a posta per les autoritats locals és l’exemple més clar que l’aigua d’una societat malalta i hipòcrita que mira cap un altre costat, una xapa de plom que afecta tothom i que contamina nostres cervells.
Llavors no tant ventar-se de hub tecnològics ni de totes les punyetes que ens venen per fer bonic però que no tenen cap efectivitat en la realitat.
Yann Marais.
