Tots i totes hem vist l’espectacle al Congrés i Senat espanyols. ¿Qualcú s’ha demanat sobre els sentiments i emocions dels càrrecs electes presoners que hi van anar? Els nens, la dona que fa temps que no veus, els familiars que potser t’han vist de la tribuna de convidats estant i que no van poder sentir el teu jurament per mor del renou d’aquesta dreta infame…
Els senyors Ribera, Abascal, Casado i demés per l’estil signen sentències que la Justícia encara no ha pronunciat. No em vull ni imaginar quin seria l’actuació d’aquestes persones si tenguessin el poder!
A la caça de bruixes, a l’escarni públic, al judici predeterminat i potser restablir la pena de mort per a tothom que no sigui de raça pura espanyola.
La societat és plural segons els presidents de les càmeres alta i baixa, alhora que s’especula sobre la possibilitat de que siguin expulsats del Congrés i del Senat Romeva, Turull, Sànchez, Junqueres,…Aleshores: qui seran els portantveus d’una part d’aquesta pluralitat i d’opcions polítiques? Ja ho veurem. En tot cas, la negació dels drets fonamentals dels presos polítics catalans és un fet i això és un flac favor per a la tan celebrada democràcia espanyola.
Això ens hauria de fer reflexionar sobre quina relació volem encara tenir amb l’Estat espanyol. Prou!
Que li diran al Lluc i Joana, fill i filla d’en Junqueres? Li diran que son pare fou un traïdor? un heroi?
Segons el sistema educatiu serà una o altra resposta. Però per a mi són ciutadans com qualsevol altre persona i han de tenir i conservar tots els seus drets polítics intactes, perquè són persones.
Yann Marais.
