Manifest 8M

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Us deixem amb el Manifest del Comitè de Vaga del 8M:

MANIFEST 8M 2021
Comitè Vaga 8M de l’Alt Urgell

  1. Laboral + COVID
    A poc menys d’una setmana perquè faci un any des del dia que ens van imposar el primer confinament domiciliari, encara segueixen les restriccions. Les mesures per intentar reduir la pandèmia ens estan afectant a molts nivells, i especialment a les dones. Som nosaltres les que més patim les conseqüències econòmiques, ja que de base som les més precaritzades i les que ocupem feines més invisibilitzades i menys valorades. Som nosaltres les que més patim les conseqüències de salut mental, ja que ens encarreguem majoritàriament de les tasques de cures i aquestes s’intensifiquen en pandèmia. Som les que patim violència masclista, ara agreujada per haver de ser grup bombolla amb el nostre agressor. En definitiva, a les discriminacions i mancances de drets estructurals se’ns suma la pandèmia i les seves restriccions que no fan res més que augmentar-les.
    Aquest any la situació pandèmica fa que el dia internacional de les dones sigui diferent, però no volem que això apagui o amagui la nostra lluita. Seguim en peu per defensar els drets de totes les dones, que en som moltes i diverses. Som: dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual, migrades i racialitzades, les nostres edats són totes, lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals, som les que no hi són, som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar a les fronteres, som les exiliades, som les nétes de les republicanes i som les que es van quedar a la mar Mediterrània, i a totes les mars i muntanyes.
    La pandèmia també ha tingut conseqüències en qüestions laborals. Les dones treballadores, teniem ja abans del confinament unes condicions precàries a les nostres feines. Condicions que s’han vist agreujades degut a la crisi socioeconòmica conseqüència de l’epidèmia de la COVID-19. I és que tant a l’Alt Urgell com a tota Catalunya, l’atur és més elevat entre la població femenina que entre la masculina. L’any 2020 a l’Alt Urgell hi havia 443,2 homes a l’atur i 521,7 dones. Les dones que treballen fora de casa tenen, en general, feines més precàries o jornades parcials no desitjades que en molts casos no arriben a cobrir les seves necessitats econòmiques, especialment en els sectors més feminitzats (com ho són, la restauració, l’hostaleria, la sanitat, o bé, el comerç al detall). Cal remarcar també la discriminació laboral vers les dones que tenen fills de poca edat. Així mateix, encara hi ha molts casos on les dones cobren menys que els homes per la mateixa tasca; i el sostre de vidre continua sent una realitat, observant com la majoria de treballadores de sectors com
    l’educació o la sanitat són dones, però els càrrecs directius són ocupats majoritàriament per homes. Denunciem així mateix l’assetjament sexual que patim en el lloc de treball. La precarietat laboral és un altre indicador de la societat patriarcal en la que vivim. Exigim una regulació per tal de revertir totes aquestes desigualtats i polítiques actives que promoguin la dignitat laboral entre les dones.
  2. Educació feminista
    Les educadores avui ens plantem, fem vaga al costat de totes per posar en rellevància el nostre paper. Cuidar és un acte revolucionari i en això es basa la nostra tasca. Tasca precaritzada sistemàticament, infravalorada i menystinguda pel sistema patriarcal. Cuidem, és a dir eduquem, per ajudar a les infants a desenvolupar-se com a persones crítiques i polítques en la societat on viuen. No som un espai d’oci, al servei del sistema capitalista. No som un espai on les alumnes venen aprendre coneixement teòric, som un espai diari on aprenem a conviure plegades. Per aquests fets, cal que eduquem en el feminisme des del naixement i posem consciència per tal d’evitar actituds masclistes i acabar amb el patriarcat, també des de l’educació. Perquè aquesta ens travessa en totes les nostres etapes, sobretot en les etapes on desenvolupem la nostra personalitat i el nostre fer.
    EXIGIM que se’ns reconegui com agent de canvi real, que totes fem l’exercici de prendre consciència del caràcter polític de l’educació, per tenir a les nostres mans l’oportunitat de fer de l’escola, les extraescolars, el lleure i en definitiva tots els espais de socialització de la infància i l’adolescència, espais feministes.
    EXIGIM la retirada dels fons públics a les escoles concertades, a favor d’una única xarxa d’educació pública, laica, inclusiva, gratuïta i amb perspectiva de gènere.
    EXIGIM lleis educatives que no ens classifiquin, ens puntuin, ni ens sistematitzin.
    El capitalisme acadèmic NO ens representa. És hora de posar l’alumnat i les educadores al centre, escolteu les nostres necessitats i fem de l’educació un espai de lluita feminista.
    SENSE EDUCACIÓ, NO HI HA REVOLUCIÓ. 3. Habitatge – Congrés per l’habitatge Les nostres vides com a dones dins el moviment per a l’habitatge són una lluita diària, feminista i de classe. En la defensa d’un habitatge digne, posant els cossos defensant les portes de les nostres cases, i les de les nostres companyes, i confrontant-nos a totes aquelles opressions que patim.
    Aquest 8 de març volem deixar clar que la lluita per l’habitatge vol dir també lluitar contra les violències patriarcals. Plantant cara als qui ens fan fora de casa fent negoci amb les nostres vides, que envien la policia perquè ens reprimeixi i ens torturi, i deixen el camí lliure perquè les nostres cases siguin una mercaderia. És aquest mateix sistema que ens aboca a feines precàries, que perpetua la violència estructural cap als nostres cossos i que ens condemna a assumir les tasques de cures i reproductives, tant a la llar com a la resta d’àmbits de les nostres vides. Reivindiquem que pel fet de ser dones o identificar-nos amb identitats dissidents se’ns aboca de manera sistemàtica a una major precarietat i, per tant, som més subjectes a patir desnonaments, pobresa energètica i dificultat a l’accés de drets bàsics, ja que sovint se’ns nega la regularització de la nostra situació. La pobresa està feminitzada i és per això que el moviment per l’habitatge està configurat majoritàriament per dones. Per moltes, la lluita per l’habitatge ha suposat un empoderament molt gran perquè hem passat de viure travessades per la violència a liderar la nostra pròpia lluita i la de moltes, que com nosaltres, ho han perdut tot, també la por. Al Pirineu, el model turístic encareix l’habitatge i en dificulta l’accés, generant feines precàries i augmentant-ne el preu. L’increment de la presència de pisos turístics i segones residències ens expulsa les veïnes de les nostres cases, pobles i ciutats. Conseqüentment trobem el despoblament de molts municipis, l’èxode de les joves i l’envelliment de la població. Cada dia tenim més clar que som nosaltres qui estem liderant les nostres vides i que quan ens unim és quan ens fem més fortes. Necessitarem tota la força per poder combatre aquest sistema que amb la seva brutalitat ens nega una vida digna. Ens unim des de la pluralitat i la col·lectivitat, reconeixent les nostres diferències, escoltant i aprenent les unes de les altres. Aquesta suma ens fa imparables. El 8 de març sortim al carrer per demostrar que no restem callades i cridarem prou a les violencies que fan de les nostres vides el benefici d’uns pocs! 4. Salut mental i diversitat funcional
    Com a Comitè 8M volem posar en rellevància la manca de diversitat de la nostra assemblea. També la dificultat de treballar per una societat diversa dins l’entorn rural, les etiquetes que portem des de petites fan que ens segreguem en l’adultesa. Fent autocrítica, ens costa trencar amb lo establert i generar nous vincles com a dones normatives.
    Per aquest motiu, el següent punt del manifest parla dels feminismes oberts, per convidar a la reflexió i no invisibilitzar des del privilegi les nostres companyes. Hem agafat diferents parts del manifest del 8 Març de l’Associació de Dones de No Estàndards i en farem la lectura corresponent. – Nosaltres, les dones no estàndards, hem tingut i continuarem tenint una vida plena i digne. Plena perquè no ens centrem en les dificultats que els altres imaginen de nosaltres, no ens encallem en la por que el nostre cos pot generar i que és l’exemple oposat del que els sistema heteropatriarcal demanda. Ans al contrari, fem servir aquest imaginari per a apropar-nos, a aquell que ens mira en la distància, astorat, potser encuriosit morbosament i ho fem de forma seductora per a trasgiversar la situació i provocar-li un somriure. – Algunes de nosaltres també generem llocs de treball. I volem donar especialment les gràcies a les dones migrades perquè són qui normalment s’ocupen dels serveis de l’assistència personal. – Nosaltres lluitem i seguirem lluitant perquè les dones que s’ocupen del treball de cures tinguin un salari i horaris dignes i no hagin de recórrer a l’economia submergida per a sobreviure. – Nosaltres treballarem perquè la figura de l’assistenta personal i la domiciliària es fusioni en una de sola sense que això vagi en detriment del sou de les treballadores ni de la seva activitat laboral. – Nosaltres hem estat i continuem sent mares. Mares i àvies. Generadores de vida, però també cuidadores. Cuidadores dels pares, mares i àvies i avis de les nostres famílies, ja que en el passat érem les que ens quedàvem tancades a casa. – Nosaltres no volem ser integrades en cap societat. Nosaltres no som persones vulnerables. Nosaltres som dones que apostem per mesclar-nos amb el popurri social i intercanviar. I si algú ens segrega, llavors sí, esdevenim dones vulnerades, que no vulnerables. Nosaltres tenim la llibertat d’anar a una manifestació i no haver d’anar a un espai separat, segregat. Nosaltres també som dones. – Nosaltres hem viscut violències molt greus, com ara experimentacions mèdiques per a que els nostres cossos fossin el màxim de normals possibles; esterilitzacions encobertes, lleis que ens prohibien de treballar, reclusió total a la llar, impossibilitat de moure’ns lliurement per les nostres ciutats i pobles i el més greu, la mirada pejorativa i temorosa dels nostres conciutadans que ens continua situant als marges invisibles de la societat. Davant d’això, ens mantenim fermes i constants per a ésser presents en l’àmbit públic i mesclar-nos al màxim amb tot tipus de persones.
    El nostre feminisme, en conjunt, és encarnat, públic, seductor, orgullós, constructiu i digne de no estar més als marges. Som aquí avui per a exclamar clar i ras: no haguéssim pogut sobreviure si ens haguéssim apartat de la societat que ens marginava. Hem hagut de pactar, apropar-nos al qui ens separava i recórrer a l’enginy, tot desenvolupant estratègies per a promoure un canvi de mentalitat que ajudi a la societat a progressar, a viure amb menys por amb la ment oberta, menys drames i amb més alegria i reconciliació. VISCA ELS FEMINISMES OBERTS, NO SEGREGADORS NI SECTARIS!!!
  3. Repressió policial Degut el descontentament social dels últims anys al país, portem molt de temps sortint al carrer per defensar els nostres drets: la llibertat d’expressió, decidir sobre el propi cos, tenir una feina i habitatge dignes, viure lliurement la nostra sexualitat, entre moltes altres. Davant la mobilització constant al llarg dels anys, els cossos policials i les forces d’ocupació responen amb la repressió per a desmobilitzar-nos, desgastar-nos i dissuadir-nos, en definitiva, volen desarticular el moviment, però no ho aconseguiran. Des del 2017, primer any en què es convoca vaga laboral i estudiantil pel vuit de març, el moviment feminista també ha sigut represaliat. La vaga del 2018 va acabar amb el cas repressiu de les companyes de 8milmotius, per tallar els FGC a Sant Cugat. El 2019 es van encausar a dues membres del Comitè Feminista i Antifeixista d’Horta, amb multes de fins a 20.000€. Entre molts altres casos repressius arreu dels Països Catalans. Les identificacions durant les jornades de vaga i la intimidació per part dels cossos policials s’han fet cada cop més habituals. Mitjançant la repressió es vol prevenir i dissuadir les intencions de protesta, a més de generar un volum de feina extra per als col·lectius feministes, que ens hem de bolcar en les campanyes de suport i defensa. Mitjançant el càstig, el control i la por, el cos policial treballa per garantir la continuïtat de desigualtats i segregacions socials. La seva estructura jeràrquica i patriarcal no permet ni diàleg ni debat, i la seva funció es remet a aplicar ordres i contenir els intents de revolta. Estem fartes de la criminalització dels moviments de base, de les actuacions indiscriminades dels Mossos d’Esquadra i la impunitat amb què se’ls tracta. No creiem en la necessitat d’aquest òrgan per garantir la nostra seguretat, ens cuidem entre nosaltres! 6. Defensa del territori
    L’aliança entre el sistema patriarcal i capitalista mercantilitza qualsevol forma de vida contribuïnt a la destrucció i precarització d’aquesta. L’acció agressiva de l’economia
    capitalista sobre l’ecosistema que habitem es tradueix en la destrucció d’habitats i espècies, canvis en el paisatge i de retruc en l’acceleració del canvi climàtic que ja es començar a evidenciar en zones del planeta. Al Pirineu són moltes les lluites actives per defensar el territori i la vida natural, agrupades per la plataforma SOS Pirineus. Des del moviment feminista ens sumem a les demandes que s’exigeixen des de la plataforma: revisió dels plans urbanístics que es duguin a terme en territori pirinenc, consulta i processos participatius per al desenvolupament de grans projectes i mesures que garanteixin un model socioeconòmic sostenible i digne en les zones rurals. D’aquesta manera exigim justícia social i climàtica. Exigim una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària, que garanteixi l’accés universal als serveis bàsics, com ara l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les lluites de les companyes que arrisquen la seva vida per defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes.
  4. Violència masclista encoberta al món rural
    La violència masclista és un eix vertebral del sistema patriarcal. Tenir agressors i víctimes perpetua el poder exercit sobre les dones. I aquest poder, aquesta violència, són el que ens fa alçar. El que ens genera noves formes de resistir. Les víctimes de violència masclista som supervivents que acompanyades de tota una tribu, resistim i seguim sostenint la vida. Aquesta resistència, s’intensifica en el context rural. Quan el veí de tota la vida, l’amic de l’escola, el fill d’aquella casa, el nebot, el pare… són qui exerceixen violència, cal més que mai, sororitat. Cal assenyalar sense por qui és l’agressor. Cal teixir una xarxa segura on la violència masclista no sigui qüestionada, sinó atacada. Cal que totes les veïnes del nucli rural ens escoltem trencant el secretisme i trencant els vincles afectius per recolzar a qui s’ha alçat. Perquè avui sóc jo i demà potser ets tu. O la filla, la neboda, la veïna, la companya de feina. I quan aquestes s’alcin, ens hi trobaran. Perquè el món rural és feminista i denunciem els agressors amb qui compartim el dia a dia.
  5. Visibilitat LGTBIQ+
    Durant molt temps la diversitat sexual i de gènere ha estat un tema tabú i contínuament invisibilitzat al territori rural. A dia d’avui la visibilitat d’expressions de gènere dissidents així com d’orientacions sexuals diverses és escassa en el nostre entorn. I especialment entre les dones. Ser gai està més acceptat que ser lesbiana. Avui i cada dia diem prou, volem poder expressar-nos tal i com ens sentim. Estimar a qui vulguem i poder-ho compartir. Per això volem espais on ens sentim segures per mostrar-nos sense por. Volem que s’acabi la
    discriminació per raons d’expressió de gènere i sexualitat a la feina i a les institucions que no veuen més enllà d’un espectre binari. Volem que els espais d’oci assumeixin la responsabilitat entorn a les actituds despectives i agressives que sovint succeeixen als seus locals. Diem prou als tabús familiars respecte les nostres decisions sexuals i la violència que comporta amagar-ho. Volem que ningú torni a sentir-se dins l’armari i apel·lem a la responsabilitat de totes per acompanyar aquests processos. No posicionar-se vers una actitud o comentari homòfob o transfob te’n fa còmplice. Actuem juntes contra l’odi de la intolerància.
  6. Racialitzades Amb aquest manifest volem posar sobre la taula l’autocrítica al moviment feminista en les zones rurals. La nostra lluita vol abarcar totes les diversitats existents, denunciant les violències diverses que ens oprimeixen i reivindicant-nos lliures en cada una de les nostres condicions. No obstant, sentim que només des del comitè no representem aquesta diversitat. Mitjançant els nostres privilegis (com a persones blanques, cis, europees i de classe mitja) continuem ocupant espais de poder i reproduïm patrons d’opressió. Per aquest motiu hem intentat que aquest manifest reflecteixi la diversitat de veus des de l’experiència pròpia. Les companyes feministes i antiracistes, Souhaila el Hamdani Barmou i Montserrat Anguiano, ens han fet arribar una nota de veu per fer visible la seva opressió. En els moviments feministes que es porten a terme com podria ser la vaga del 8M, existeix una supremacia blanca que no deixa lloc a l’existència d’aquelles dones racialitzades i/o migrants. En aquests moviments queda exclosa la marca tan rellevant que deixa el racisme quan tractem qüestions de discriminació per motius de gènere. Han sigut moltes, les dones racialitzades que en els darrers anys han pres la decisió de no adherir-se a les vagues i manifestacions organitzades per al dia de la Dona arreu de Catalunya. Aquest fet s’explica perquè les seves realitats són destruïdes i invisibilitzades per una aliança entre el patriarcat i la supremacia blanca, una falta d’interseccionalitat en el feminisme que representa un problema estructural que a vegades es manifesta a través d’un racisme silenciós i altres vegades a través d’un racisme més evident. Amb tot això, s’evidencia que ser dona i racialitzada dóna lloc a repercussions en tots els àmbits de la vida. Actualment se segueix utilitzant una estrangerització constant de les dones racialitzades i/o migrants, fet que perpetua en la dona un sentiment de no pertinença i en la societat un sentiment de rebuig a el que és diferent. Una qüestió que es tracta molt en els manifestos feministes és la bretxa que existeix entre homes i dones per accedir al mercat laboral, en aquests, però no se sol contemplar que
    existeix una segona bretxa que és la que existeix entre les dones blanques i aquelles migrants i/o racialitzades. Volem que sigui la nostra formació la que ens permeti accedir als llocs de treball i que s’aturi l’eliminació de candidatures de treball per motius de raça i/o religió. Volem que les mares migrants que han hagut a abandonar el seu país en contextos diversos i complexes puguin deixar de ser violentades com a mares i viure sense l’angoixa constant de la retirada de la custòdia, pel fet d’exercir la maternirar segons el model eurocèntric. Un model que promou una integració que respon a interessos com l’oblit de les pròpies arrels i que genera pobresa amb uns protocols administratius avalats per la llei d’extrangeria. Entendre que no totes les dones estem sotmeses a l’opressió del sistema patriarcal d’igual manera i que existeixen diverses demandes i formes de lluita, és imprescindible per a combatre la invisibilització nostre col·lectiu i en definitiva per combatre el patriarcal.
  7. Avortament
    Recentment la lluita contra la despenalització de l’avortament ha enderrocat legislacions arreu del món que criminalitzaven les decisions de la dona sobre el propi cos. No obstant, encara hi ha països com Andorra on es considera delicte en tots els supòsits. Des d’aquí denunciem i condemnem la violència que exerceix el Bisbat d’Urgell amb la complicitat del Govern d’Andorra a les nostres veïnes. Per això ens solidaritzem amb la lluita que StopViolències duu a terme a favor de l’avortament.
    Mirant al territori on vivim tampoc trobem que puguem exercir aquest dret amb totes les garanties. Pel que fa a l’avortament farmacològic a les regions sanitàries de Ponent i Pirineu només es fa a l’Hospital Universitari Arnau Vilanova (Lleida), i als CAPs de Balaguer, Tàrrega, Mollerussa i Borges Blanques. Aquest fet ens obliga a les dones del Pirineu a traslladar-nos fins allà. És necessari i per tant exigim fer una revisió per a què als hospitals públics s’ofereixi la possibilitat de realitzar l’avortament farmacològic tal i com diu el Protocol de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs, on es determina que es pot realitzar farmacològicament fins als 63 dies de gestació (Departament de Salut, 2014).
    Pel que fa a l’avortament quirúrgic no s’ofereix en cap centre sanitari ni públic ni privat d’aquestes regions sanitàries. Els metges i metgesses s’amparen en el dret a l’objecció de consciència per tal de no realitzar-los, actuant d’aquesta manera en detriment dels drets de les dones de tota la demarcació. Denunciem l’incompetència del sistema sanitari públic per no cobrir en la seva totalitat l’atenció sanitària de la població rural.
    D’altra banda, si escollim ser mares, VOLEM MATERNITATS LLIURES, respectades i sense violència obstètrica. Les dones vivim les maternitats de diferents maneres i situacions, d’acord amb el nostre entorn social i cultural. Això ens convida a visibilitzar els processos sexuals de les dones, inclosos l’embaràs, el part, el postpart, la lactància i la primera criança; i dotar-los de drets i recursos per poder viure en dignitat, amb permisos amplis i transferibles, sigui quin sigui el nostre model familiar. DENUNCIEM EL TRACTE NEGLIGENT QUE S’EXERCEIX SOBRE NOSALTRES POSANT-NOS TRAVES QUAN DECIDIM INTERROMPRE UN EMBARÀS. EXIGIM PODER DECIDIR SOBRE EL NOSTRE COS SENSE CAP MENA DE COACCIÓ. EXIGIM LLIBERTAT TANT SI VOLEM SER MARES COM SI NO.
Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa