Despullem nostra ment, imaginem i realitzem que som vulnerables davant de tanta de bellesa, joventut, tant femenina com masculina.
El que es deixa veure és tant important com el que no es deixa i potser el que no ens deixen veure, fent-ho més sorprenent, engrescador i llaminer.
Un laberint de sensacions amb sortida quan ve la tardor on els centímetres quadrats de pell a la vista disminueixen encara que continuen essent-hi obligant el cervell a més rendiment per descobrir què és el que s’amaga o el que es vol que s’amagui.
Maleït estiu que ens carrega les piles i ens condueix pel camí del desig i dels amors ràpids amb el sentiment a flor de pell.
El joc de la seducció està assegurat i a més hi ha taques que no són sospitoses, sinó taques de sol i d’ombra que ens imposen una visió enterbolida acompanyada d’una a set que mai s’apaga.
Maleït estiu que ens deixa de vegades un gust de cendres al paladar pel que hem perdut, per la bretxa entre nosaltres, entre generacions, i que ens demostra que Eros és capriciós i que no hi ha llum a la fi del camí, sinó foscor de la nostra vellesa i impotència a poder-ho canviar.
Yann Marais.





