Doncs, les persones, des de fa milers d’anys, tenen creences, que en la majoria dels casos s’han transformat en religions revelades al públic, mitjançant escrits sagrats, com ara la Tora, la Bíblia i l’Alcorà o el llibre sagrat dels Sijc, que de fet, aquests darrers el que veneren és el seu llibre sagrat que és tractat com un Déu..
El que estem veient, molt sovint és la creença que vol tenir la gent, per superar situacions personals, econòmiques i culturals angoixants que no els hi permeten realitzar-se com a persones.
Doncs, la religió, en aquest sentit és un refugi desesperat per intentar trobar el seu lloc a la societat.
Una societat que volem a la nostra imatge i que sembli que som tots iguals i deutors cap a un redemptor universal lliure de pecats i que en cada moment ens dicta el que hem de fer.
Molts diuen que nosaltres portem a dins nostre la imperfecció i del que es tracta és d’anar cap aquest ideal de puresa per atansar-nos cap a un lloc idíl·lic anomenat paradís.
Els Celtes consideraven el paradís com l’illa de l’eterna joventut.
Totes les religions volen ser hegemòniques, sempre són altres, per referència pròpia que són els errats, els infidels, i per tant són els enemics.
La terra promesa dels jueus, mai pot ser l’escenari d’un genocidi en una situacio d’aparheit per a les persones que no són “d’ells”, i per tant que no perteneixen a la tribu, com símbol comunitari i identitari de la seva existència.
Una vegada exposat això veiem que les religions no serveixen, més que per dividir i estan contradient el seu propi missatge d’amor i pau universals.
El conflicte Israelià-Palestí, ens ensenya que, d’una banda, un estat, el d’Israel que vol ser una teocràcia i de l’altre costat, un Hamàs sustentant l’aplicació radical de l’islamisme i de la mateixa xaria com a llei de convivència.
Nosaltres, els ateus apostem per a laïcitat com a sistema més equitatiu d’ensenyança i de respecte a totes les creences, és en aquest esperit republicà que la reivindiquem perquè és un factor de pau social i una ajuda per a la convivència entre diferents.
Yann Marais
