Tot sovint perdem el nord i no m’estic referint precisament al Capcir, el Conflent, la Cerdanya,…. Costa en un món ple de distraccions definir quin és l’adversari principal. No es tracta de ser enemic del veï o la veïna que poc o molt es deu trobar en la mateixa situació que tu. Tampoc no ho és el botiguer de barri o el professional, personal sanitari, educatiu o administratiu, etc… Cadascuna d’aquestes persones amb les seves circumstàncies o capacitats tampoc no són el nostre enemic. Aquest és el sistema capitalista i ho em de dir amb cadascuna de les seves lletres, el qual ha generat un altre sistema nociu que s’anomena “patriarcalisme”.
En un sistema perfecte i amb una rabiosa igualtat de condicions hauria de ser la persona més qualificada qui ocupi el millor lloc de feina, independentment del gènere. Però no és el cas: però aquesta no és la situació.
La definició de rols encasella persones en una funció única que són les tasques de cura i de reproducció perquè marquen la diferència en el fet que una dona pot ser mare. I això les religions ho han entès bé.
Els tres grans monoteistes ho han definit bé: Déu és mascle i té el poder de fer i de desfer i, per tant, sempre és una referència masculina.
Si en fem una lectura superficial és fàcil de fer determinar les relacions de causa- efecte, de trobar un culpable immediat.
Esbrinar les condicions secundàries d’aquest sistema depredador poden marcar exactament on és el fracàs de l’anàlisi superficial i recentrar la lluita.
És difícil de fer la correcció d’idees i d’anàlisis, sense una investigació rigorosa per veure on fallem. El lliberalisme podria ser una resposta a la problemàtica individual si i només si el planeta fos infinit, la qual cosa acabem de descobrir que no és així.
Les tàctiques i estratègies de lluita han de canviar radicalment tot començant per l’ensenyament, per intentar transformar el present. Això, és clar si els sistema educatiu fos perfecte, que no ho és.
Dir primer les persones pot salvar tots aquests obstacles perquè partiria d’una anàlisi marxista i escrupolosa i per tant aniria de l’individu cap a lo general.
De moment deixem aquestes reflexions a la vostra disposició perquè pogueu aportar les vostres sensacions, idees i punts de vista.
Yann Marais
