La pau no és absència de guerra, això és molt important de cara a conèixer aquesta qüestió i és, alhora, reconèixer un seguit de drets.
La guerra, sia santa o no, encobreix molts d’interessos econòmics, polítics i socials. Hitler volia una raça de senyors (i no de senyores). Per exemple, les empreses alemanyes, les mateixes que el van ajudar a conquistar el poder.
L’Estat Islàmic es va finançar i s’està finançant la seva Croada amb doblers del petroli i altres activitats il·legals (mon pare deia:»els doblers són el nervi de la guerra»).
La guerra d’Argèlia entre França i Algèria era una guerra colonial per a l’exclusiu benefici de l’Estat francès.
Les guerres del Vietnam i de Corea van esser primer després de la fi de la II Guerra Mundial una guerra colonial primer francesa i després dels EUA. La guerra de Corea va ser per repartir-se el pastís i les influències geoestratègiques amb rerefons i com excusa de la lluita anticomunista però evidentment el més gran benefici va ser per les grans corporacions nord-americanes. Aquesta realitat es correspon amb una idea supremacista que per triomfar considera que hi ha d’haver vençuts que són les classes populars. Un cop més els interessos de les treballadores i treballadors no es corresponen amb aquells que tenen per fi dominar el món. I en el cas de Catalunya, és l’Estat espanyol qui domina una regió rica sense la qual aquest mateix estat no és possible.
La pau és benestar social, la qual cosa vol dir porer viure en dignitat.
La pau no entén de poder religiós que serveix per dominar i esclavitzar pobles sencers i per porer servir estats criminals i els interessos de 4 o 40 entitats mundials en un subtil repartiment de tasques ideològiques, i poble beneït és igual a poble sotmès mitjançant triple pressió familiar, econòmica i social.
La pau és rebre una educació en positiu per desenvolupar la compilació de coneixement i també exercir el sentit crític (per exemple, mitjançant l’estudi de la filosofia clàssica).
La pau és considerar el respecte a la persona a totes les persones, als pobles i als ecosistemes amb una utilització racional i sostenible del nostre entorn.
La pau és la certesa absoluta que no tot s’hi val per fer doblers i acumular capital.
La pau és treballar l’excel.lència per al servici de les poblacions.
La pau és saber que les persones són animals socials i que, per tant, el sistema econòmic de depredadors social mena al planeta a la seva pròpia destrucció.
La pau és no voler destruir per lucrar-se i reconstruir per també lucrar-se. El principi de pau és evolucionar i que no hi ha cap sortida individual o individualista.
La pau no és un estat mental però sí la voluntat de construir per a tothom respectant tot i totes les formes de vida.
No hi haurà pau sense el respecte als pobles i les seves idiosincràsies culturals i lingüístiques partint de la idea que ningú no és millor que l’altre.
Lluitar per la pau és lluitar contra el capitalisme salvatge , l’odi entre sexes i l’odi racista i contra els animals.
Lluitar per la pau (és clar que s’ha de lluitar per la pau!) vol dir que cal una transformació fonamental de nostres valors fins a assolir una societat de caire socialista i universal amb el dret a ser diferent fins esdevenir un model de convivència.
Yann Marais.
