El fred ha arribat per quedar-se uns quants mesos. I moltes cuques i bitxos que ens envolten moriran o hivernaran. No és així si parlem d’una administració paralitzada que deixa la gent morta d’estupefacció. És l’argument de la inacció: el fred. Tot congelat, sobretot quan ets pobre. Els dits dels funcionaris no poren teclejar, els bolis no guixen, els mateixos empleats de l’Administració no parlen ni tan sols en espanyol perquè tenen la llengua congelada. Tot és un misteri d’allò més tètric i esgarrifós. El pobre, acostumat a la seva situació ja no s’estranya de res. El contrari seria un fet extraordinari per assenyalar i la pedra que té a la sabata, en comptes de negra, seria blanca. El gris el porta al cap, els colors el podrien fer sospitar de ric.
En l’hivern ja ho sabem: tot ha de ser monòton, monocolor i avorrit. El símbol de l’€ no enlluerna segons quina cuca.Vinguin d’on vinguin, les cuques moren en l’hivern, potser no totes…i les que queden, tenen la galta molt dura i la pell encara més, que és el que cal per sobreviure al Pirineu.
Yann Marais.
