Tots i totes, prou que ho sabem, si volem sobreviure “no viure”, has de treballar.
Si no vas néixer amb una cullera de plata a la boca, no et queda més remei que pencar, fer feina, etc.
És a dir, vendre la teva força de treball intel·lectual o física a algú que te la compra.
Ara, bé, triar el que vols fer és molt important, i per això estudies i et prepares per assolir una feina digna. Aquí, al Pirineu, en aquest espai de muntanyes no és gens fàcil trobar el que busques.
És un espai limitat, on l’oferta d’ocupacions sovint no correspon a la teva preparació i formació ni a les teves legítimes aspiracions.
De fet, molta gent jove acaba treballant en llocs de feina que no corresponen a la seva qualificació i per un sou insuficient, com si es tractés d’un càstic diví per a ser jove.
El camí és de vegades ple d’entrebancs per fer el que vols i això amb tots els mitjans nous que tens a l’abast per complir amb aquesta feina que desitges i que en general és un miratge ideal que no és la realitat del dia a dia.
L’ocupació està sotmesa a les lleis de l’oferta i la demanda, que són les lleis del mercat actual i no hauria de ser així.
Les contradiccions d’un sistema que divideix les classes populars segons el seu origen, color de pell i ètnia, fent que hi hagi treballadors de primera i tots els altres.
El sistema és molt llest i perquè molta gent s’emmiralli en ser: influenciador o youtubers o tiktokers, que són tasques encoratjades pel mateix finances que en general les financi per fer veure a la gent que tothom pot ser milionari i tenir un nivell de vida d’acord amb els seus ingressos, la qual cosa és una mentida que només serveix per perpetuar aquest sistema econòmic.
Fer-se ric treballant, és gairebé impossible i és un tòpic que gairebé tothom coneix, últimament un perfil que es repeteix, és que gent que treballa no pot ni tan sols pagar un lloguer i no diem arribar a final de mes, hem d’incloure en aquest col·lectiu també els pensionistes, amb el millor dels casos, pensions que arribin amb sous de 850 € al mes.
També hauríem de contemplar si s’apliquen les lleis laborals a tots els indrets i llocs de feina com ara el respecte per les hores extres i les condicions intrínseques a la mateixa feina i l’organització dels treballs. Els carrers de les nostres ciutats estan plens de somnis trencats i això és un greu problema social que retrata el sistema capitalista en si mateix, incapaç de generar seguretat laboral i social, i que converteix el ésser humà en una mercaderia més, a casa nostra també.
L’Alternativa
