La bellesa no és només l’aspecte físic, sinó també un tarannà. Tothom ho sap ja això.Tanmateix vull parlar de la bellesa de la naturalesa, de nostre entorn que ens interpel.la, aquest entorn natural ens està dient que per aquí «na-nai», que ho estem fent malament i que, si continuem menyspreuant la seva presència permanent, dia i nit ,24 sobre 24 hores, ella sí que se’n recordarà de nosaltres.
Potser hauríom de fer un pensament i no dir tantes paraules molt boniques i «verdes», ans actuar o no actuar (és a dir, no embrutar), conrear espais i plantar espècies compatibles per a l’ésser humà i per a la natura que ens enrevolta, i alhora recuperar pobles per la vida humana en condicions de respecte a l’entorn i a la pròpia construcció local.)
Això vol dir no parlar tant ans proposar i fer, i no només a nivell educatiu, sinó considerant el futur econòmic de les persones i les condicions de vida adients per desenvolupar qualsevol tipus d’activitat.
És clar, això escapa als cicles especulatius del totxo i de la inversió de capitals de qualsevol part del món, que no miren el territori sinó el seu propi benefici i amb això també em vull remetre a l’article de Berta Vidal «El cercle viciós»publicat en aquest mateix periòdic la setmana passada.
Economia i infraestructures, a més de servicis, alhora que una tasca educativa en tots els nivells d’edats si això ve acompanyat de la possibilitat de viure i no sobreviure. Si no ho comencem a fer així, tot quedarà en una bonica postal d’estiu.
Yann Marais.
