A proposta de l’escola de teatre i d’un grup de dones joves que pertanyen a la mateixa, es tracta de trobar el seu lloc a la societat. Seure en totes les dimensions que això representa, tant és així que l’Ajuntament això ho han entès bé, des de fa molt de temps.
Trobar el seu lloc a l’Ajuntament vol dir en quina cadira estàs segut. Conèixer les dimensions de la teva cadira és important, perquè si és molt dura, vol dir que estàs a l’oposició. Tampoc cobraràs el sou corresponent perquè ja no manes.
Doncs seure és molt important perquè depèn de l’abast del teu poder, això vol dir arribar al matí i provar si et sents a gust amb aquesta cadira, moure el cul per saber si entra bé a la cadira, si et sents còmode amb aquest moble que afegit a la teva personalitat definirà el repte de la teva feina i de la realització de les teves promeses.
La importància del personatge assegut a la seva cadira on el vestit oficial d’alcalde i la vara de mesurar i de manar, la foto oficial reflectirà tot això i més, i estem segurs que el seient que protegeix el seu cul, millorarà amb el temps.
Aquest article bé inspirat per l’obra de teatre que han fet aquestes noies a la plaça de davant del jutjat, on el fet de seure bé és tan important com el de trobar el seu lloc a la societat, i amb aquestes noies hem après que això és molt relatiu.
Tant relatiu que el titella que tindrem per alcalde, i que representa uns interessos ben determinats després d’haver gastat una quantitat impressionant de diners per fer-se elegir, aquests interessos seran reflectits en la nostra vida diària.
És igual el color del partit polític de torn perquè les persones, ciutadans i ciutadanes del nostre poble haurien de dir la seva, fora d’una diada d’eleccions on els que manaran representaran una mica més del 20% de la gent que té dret a votar.
Llàstima de picabaralles i de polítiques faraòniques. El dia a dia de la gent és molt més important, ja ho hem dit en articles anteriors.
El sistema en el qual estem, no afavoreix una solució per la gent que menys té, classes populars que giren cap a l’extrema dreta pensant que amb aquestes opcions les solucions als seus problemes es faran realitat.
També hem de tenir en compte aquest esperit de revenja amb una frase que ho diu tot “que es fotin aquests”, sense mirar més lluny fins on podem arribar en la construcció i configuració de la ciutat per a tothom.
Una altra lliçó d’aquest grup jove d’actrius quereclama un teatre municipal de titularitat pública, com a equipament cultural imprescindible a la Seu d’Urgell.
Els hi donem tot el nostre suport.
Yann Marais
