JESSI
Ha sigut una companya de Suport Mutu i va morir fa pocs dies. Ha tingut una vida difícil, amb un ofici conseqüencia directa de la societat masclista en la que ha viscut.
Va morir víctima de les seves addiccions, que li feien l’existència més suportable. Sempre feia la recollida d’aliments sobrers del mercat amb nosaltres, i participava a les assamblees del dilluns. Era una més entre iguals.
Suport Mutu és aixó: una colla de persones, sovint marginades per causes socials, de salut o d’estòmac que ens hem organitzat per donar-nos allò que resa el nom: Suport. No només alimentari, que també, amb iniciatives com la del mercat, l’adscripció al moviment de la Nevera Solidària, que espera les vostres sobres a l’Ateneu, o l’aprofitament que fem de les restes d’àpats col·lectius gràcies a la col·laboració de la Mancomunitat d’Escombreries i malgrat els pals a les rodes que posa la mentalitat mesquina d’altres administracions en altres àmbits. No només vivim de pà com dèiem, també treballem la qüestió sanitària, també enfrontats a l’immobilisme de les polítiques socials vigents, amb experts en posposar l’acció, a base de reunions eternes i estèrils entre organismes ineficaços sinò és per cobrar la nòmina a final de més. Hem ocupat un cop el CAP de la Seu, i segurament i tornarem amb més insistència..
I ens ocupem, també, sobretot, del factor humà, del caliu de la companyia, de la trempera del esforç comú, de la comunió dels valors reals. Perquè sovint la societat jutja i condemna els diferents a l’ostracisme, els vells a la solitut, els malalts sense possibles a la mort, aquí, a la muntanya. Per aixó, Jessi, t’hem estimat i estimem el teu record, dona pública vella i alcohòlica, amiga d’enorme somriure, mirada profunda i cor inmens. Descansa en pau Jessica, totes i tots et tenim a dintre.
Professor d’Història
