Congre! Punyal! M’adono que fa un munt de dies que no escric re. Les guerres m’ocupen tant que no cultivo prou les paus. Servidor és guerrer, les dones no ho son de la mateixa manera, els homes som guerrers per naturalesa, per això gaudim d’alts nivells de testosterona, hormona perillosa, sobretot per qui encara no ha sortit de la prehistòria. Actualment els homes s’han allunyat molt del seu natural combatiu, han estat domesticats com gossets faldillers, cridant com bojos «goooooool», cobrant a final de més per pagar i pagar i pagar les llaminadures que els ofereixen els espavilats antediluvians i treballant, treballant, treballant, o fent el gos, per més glòria de l’infern. Fins que els hi salten els ploms i en fan alguna de grossa. És el que diuen, amb altres paraules, els meus companys d’escamot, en Yann i n’Andreu. M’agradaria molt llegir la opinió de la meva altra sòcia, na Maite. Evidentment, les nostres guerres no son bèl·liques. Ara tinc unes batalles que, a dies, m’esgoten però, en general, m’omplen de satisfacció. Lluito contra la ignorància, contra la repressió, contra un sistema educatiu absolutament caducat, periclitat, carpetobetònic, que pretén criar ovelles productores i consumidores. Vull persones! M’ocupo dels més rebels que son, sens dubte, els més interessants. Vull redreçar lloabilíssimes rebel·lies juvenils perquè no s’ofeguin en un oceà d’incomprensió, perquè no perdin la preciosa joventut en esforços tant titànics com eixorcs, en solitari. En Yann també lluita a diari. Del seu passet nerviós circula, circula i connecta, connecta, gent, idees, esperances. N’Andreu forga escombraries, alimenta un munt de gent, aprofita el que d’altres llencen. També dona classes per quatre rals, especialitzat en emigrants, ell, el civil més culte i erudit de la Seu, mal vist com un empestat. Es clar, ha tingut fins a trenta emigrats empadronats a ca seva… Aquestes son les nostres guerres, el negre el nostre color, el penó de Santa Eulàlia, tunejat pel meu oncle, Josep Porter Moix, la nostra bandera, sense treva, sense quarter! La pau la tindrem en el repòs etern.






