El comerç de la Seu transmet glamour o desesperació???
Hi ha un laberint d’horaris que fan molt sovint impossible compaginar les compres diàries amb la vida normal.
I ni tant sols no parlem de tafanejar els aparadors per anar de compres perquè sí, perquè em toca, Nooo!!!
Aleshores davant del desert econòmic del tancament de petits negocis, que a partir de les 8 del vespre no es veu ni una ànima al carrer, que podem demanar?
Semblaria ser que per anar de compres hauríem de demanar hora convinguda i que ens esperessin amb una catifeta vermella i una copa de cava. Ben bé no és així, no dubto de la professionalitat dels nostres comerciants però, per què no obrir el dissabte a la tarda?
Reduir l’activitat comercial deixa pas a que els grans magatzems que tenim al voltant nostre s’emportin tota la clientela, potser s’hauria de repensar el que oferim, quin tipus de negoci pot atreure a la gent aquest principi del segle XXI, és una incògnita però una capital de comarca com la Seu d’Urgell hauria de tenir més activitat comercial tot i ser una ciutat dormitori de la nostra veïna Andorra.
El comerç tradicional tanca perquè no correspon a la demanda dels ciutadans d’aquesta ciutat.
Passejar pel carrer Major o pel carrer dels Canonges un dissabte, fins i tot al matí, els dies de mercat fa angúnia, evidentment aquests dos carrers emblemàtics haurien de tenir més activitat comercial i diferent, no és una cosa menor, ja que prou sabem que el petit comerç i la petita indústria genera molts llocs de feina, repensar l’activitat econòmica és un repte, les solucions importades no serveixen, tenim un patrimoni important, tenim producció agroalimentària que sí que podria ser una excepció en el panorama català, tenim la possibilitat d’un centre d’investigació de la llet i del formatge, aleshores a qui hem de donar suport, la Seu no és Lleida ni Barcelona i pensar només en una ciutat de serveis no funciona, francament he de dir que no veig el glamour per enlloc.
Molt sovint he sentit a parlar malament dels basars orientals que hi ha a la nostra ciutat, peró ells si obren el dissabte a la tarda. Hem d’aprendre la lliçó?
Disculpeu-me, però no agafaré la limusina per anar a comprar a la Seu d’Urgell i deixaré les ulleres de sol a casa perquè, de debò no em sento cridat pel que ofereix la Seu d’Urgell, excepte l’alimentació i el manteniment de la casa, nosaltres sí que estem a favor del comerç de proximitat, sostenible i accessible i volem fer poble i comarca, però no sabem quan i de quina manera es farà, però si pensem que és necessari fer reviure el comerç local davant de la decadència actual.
Yann Marais
