Fi d’any 2021

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Mirar la brossa on resideixen nostres misèries i incompliments és mirar-se a si mateix/a. Una cura d’humilitat és imprescindible per veure a què hem dedicat nostre temps de lleure enguany.

La feina, les obligacions, la família, la canalla…i la covid-19 en les seves diferents versions. Qualsevol pare o mare sap el que costa resistir sense comptar amb els costos de les activitats extraescolars o l’atenció a una persona molt gran, un catàleg que no s’acaba tasca rere tasca, una nit eterna amb altres obligacions que no haurien de ser obligacions( Si em permeteu, paro un momentet per tal de respirar perquè l’ambient està carregadíssim). Dos sous cal que entrin a casa per intentar quadrar els números, la qual cosa no sempre es bona de fer…

Els límits de la fadiga i de l’estrès fins i tot en nostres contrades determina nostre estil de vida. Què n’hem fet del 2021 amb tot el seu cúmul de SI/NO restriccions per un codi QR gravat en nostra pell? I la gent invisibilitzada, els/les qui són marginalitzats/ades en una sola persona contra els embats de la vida, amagats en llocs que ben segur cap mare del Pirineu voldria per als seus fills, una canalla que només vol jugar al vídeo-joc de moda en castellà. Poques alegries: les de nadal i cap d’any, la del retrobament limitat amb els familiars, amics i amigues. Les abraçades a distància i el certificat covid per fer un maleït cafè. Quan encendre un fluorescent val una fortuna. Això és el gris de la vida. Per sobre aquest gris encara hi ha alguna esperança: no perdre la feina i seguir pagant la hipoteca, a més de treure de nou al carrer el vermell de la revolta, l’amor i la capacitat de sentir la bellesa…per evitar caure en el pou negre, fred, humit i sense eixida. Un any 2020/2021 per oblidar i una pandèmia que va de conya per a la farmàfia, per als beneficis, per a l’accionariat i no per les classes populars que entrarem en 2022 amb les botes posades esperant que alguna cosa canviï com si d’un miracle es tractés, quan sabem que els miracles no existeixen, que si nosaltres no lluitem no hi ha canvis ni esperances que valguin.

Yann Marais.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa