Estat de no drets

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

(al carrer dels canonges de la Seu d’Urgell)

El que hem sentit i viscut el darrer dilluns quatre de juliol al vespre durant el ple de l’ajuntament de la Seu d’Urgell ha estat de tant baix nivell que realment fa feredat pensar sobre qui ens representa.

Tret del representant de la Cup, ningú no ha tengut alçada de mires per tal de tractar un problema tan greu com el dret a l’habitatge. Pensàvem que a la vida ja havíem sentir de tot però no.

El representant de Compromís per la Seu, és a dir, el PSC ha proposat forçar els ocupants del carrer dels canonges perquè se’n vagin dels pisos ocupats encara que sia fregant els límits de la legalitat. Aquests drets i línies vermelles són tan subtils que la naturalitat amb que l’alcaldable del PSC ho va dir significa que realment no hi ha frontera política: el PSC es pot convertir en VOX amb una tal facilitat que espanta.

Emprar un llenguatge ultradretà té un preu molt elevat que retrata el PSC en la seva deriva dretana. Tan dretana que fins i tot Esquerra sembla a la seva vora un partit de centre.

Ara bé, hi ha un conflicte que s’ha de resoldre i tant els servicis socials com les institucions locals han de porer dialogar amb totes les parts implicades sense cap mena d’exclusió.

A nosaltres que som activistes socials i culturals així ens ha semblat, però cal recordar que hi ha hagut les eleccions andaluses. I, per tant, emprar térmens i fer acusacions tan greus per part de nostres representants polítics no hauria de ser permés ni acceptat en un estat “de dret” amb l’excusa que la fi, guanyar vots justifica qualsevol mitjà.

Un cop més hem de pensar en les nostres pròpies contradiccions importants i insalvables d’un sistema, el capitalista, que ens porta cap a l’extinció com a espècie i això ara mateix és una de les qüestions més rellevants que tenim com a repte no defugible. Organitzar el caos per a ells, que no per a nosaltres, és una forma d’acabar amb la humanitat i a casa nostra també.

Apagar i tapar problemes no és pas la solució. El que cal són polítiques socials reals i alhora palpables i imaginatives que ens puguin plantejar una altra Seu d’Urgell possible amb una altra organització i mides de ciutat fetes per a tots i totes.

Yann Marais

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa