Em fa por pensar en les possibles conseqüències del canvi en el clima i la forma de vida aquí en aquesta part del territori amb moltes manqueses de serveis a la ciutadania si gui cada cop més una realitat irreversible.
Estem treballant i vivint com si res no passés, molts comerços per exemple, a la Seu d’Urgell ofereixen bosses de plàstic a la seva clientela i a moltes families no ha arribat el missatge sobre la necessitat de reciclar. En prou feina solucionen els seus problemes dia rere dia. Com tots els missatges que es difusa per la televisió o en la premsa escrita i que son alhora suport publicitaris, aquests missatges desapareixen, ofegat en mig de tanta contaminació comercial que no deixa veure la importància de la nostra actitud en front d’un repte vital per el futur de la humanitat.
Al Pirineu és tan el conservadorisme, que cal picar molta pedra per canviar quelcom. No és pas la fi del mon pregonada per les sectes religioses que operen a casa nostra, però és l’ irresponsabilitat de l’activitat humana que és la font del que estem patint. Com hem dit moltes vegades la necessitat d’eliminar despeses ens porta a un conflicte no resolt entre el que és convenient i la economia real.
Yann Marais
