Com ja vam dir ahir, el cultiu de l’ego i la veneració del vedell d’or no pot satisfer més enllà de crear un status totalment artificial que resol la mort física del/ de la subjecte.
Tan és així que podríem dir que és com ser un col.leccionista, com omplir el buit existencial davant dels reptes de la supervivència i organització de nostra societat. L’egoisme, «l’això és meu», barra tota possibilitat d’entendre la trama geràrquica que dóna i treu el Poder.
Aquí intervé el fet religiós que en el seu concepte ordena una societat econòmicament viable i que aposta per no canviar res explotant la credulitat de les personas que amb prou feines acaben un dia per començar-ne un altre.
Veiem com els Trumps, Bolsonaros, Salvinis, Johnsons…volen protegir les seves economies utilitzant els remeis de sempre: protecció dels mercats i criminalització del diferent (racisme, crisi humanitària, immigració, proteccionisme econòmic i nova moral ètica i estètica).
Un resultat evident: crema l’Amazonia, els emigrants enmig del mar o en gàbies de fil de ferro fins al punt que la Jetset comença a tremolar. Però, si us plau, quedeu tranquils, això passarà en breu, el tremolor descompareixerà a l’hora dels brindis i del repartiment de beneficis i, com es diu al Pirineu: anar fent!
Yann Marais.
