Per Lys Garrabou
Arribes a una certa edat i ja no estàs per aguantar els egocentristes, els impacients, els prepotents i menys als progres intel·lectuals masclistes disfressats.
Les persones, homes/dones no som el que l’educació, la societat o els pares ens inculquen. Som el que volem ser, decidim el que ens agrada o no.
Hi ha persones que s’estimen molt però no estimen als altres.
Les persones que pensen que el que diu ell/ella va a missa o fa càtedra.i s’imposa amb petites passes fins que et deixa fora de joc. Per experiència us dic que els pitjors són els intel·lectuals fracassats.
Persones que et critiquen per anular te o perquè no suporten la teva felicitat.
Persones amb capacitat per escoltar, compartir i donar amistat, amor i confiança.
Malauradament, tothom no té aquestes capacitats bé que jo crec profundament que podrien arribar a polir, adquirir, aprendre a ser amables i sincers amb els amics, la parella, els fills.
Les persones som gregàries o no. Els experts diuen que necessitem els altres. Però això no vol dir que els estimen, que els respectin, potser només els utilitzen.
I una ja no té edat per «aguantar». Les feministes no lluitem tota la vida per tenir el mateix sou pel mateix treball, que també, si no per saber distingir els que no saben escoltar i són uns egoistes, immadurs i tòxics. Aquests no seran al nostre costat com parelles, amics o col·legues.
Personalment encara no ha nascut l’home que em farà callar. !
Lys Garrabou.
Una resposta
Si senyora !!!!! Pit i collons !!!