És una paraula molt emprada i fins i tot n’ha creat una altra: «antisistema», però això va més enllà d’una paraula senzilla, espantosa i que genera angoixa com si fos un rellotge ben engreixat.
El sistema és conservador perquè defineix una jerarquia, un ordre de les coses, una piràmide de comandaments de dalt a baix i no al contrari. Tant el món polític com l’econòmic i tot es relaciona i interactua de forma contínua. Aleshores: què podem fer? Quina mena de modificacions del sistema es poden fer perquè no sigui considerat com un monstre que s’ho empassa tot, absolutament tot?
La resposta seria una revolució, però el sistema ha demostrat que és capaç d’empassar-se això i reconvertir la revolució en moda que produirà molts beneficis. Evidentment nostra vida és molt curta i sacsejar una vella màquina costa molt. El sistema representa el Poder que és cec, dictatorial i imperialista, per sobreviure més que res.
Si volem viure de forma digna, haurem d’inventar un altre sistema que pugui enderrocar l’anterior. Com fer-ho? Transformant el sistema poc a poc o canviant-lo radicalment? Cada passa enrere en nostra lluita diària fa que el sistema ens esborri en un «clic» i això és preocupant.
Yann Marais
