Cada matí quan em llevo em miro al mirall i, entre una boira insistent, crec endivinar-hi una forma humana que em mira. I això és el meu dia a dia però aquí sóc, dins les meves sabates. Aquesta petita nota d’humor i de rebequeria només vol dir que sóc fidel als meus principis i avui en dia és molt de guanyat de cara a l’acció social i cultural.
Sóc plenament conscient que només sóc un home i pertanyo a un col.lectiu justificadament sota sospita. Però sóc un ciutadà i puc opinar i opino i dic la meva, sigui políticament correcte o no. Els amos dels poders fàctics gràcies a Déu no m’estimen i no me’n penedeixo. Tampoc recolzo persones que poden creure que han trobat una solució perfecte per a la seva vida.
El ser «del montón», emprar bosses de plàstic, llegir la premsa de dreta, anar al futbol el diumenge o exclamar-se davant la TV si juga el Barça i/o el Madrid no va amb mi.
Aquest matí he escrit aquest text perquè realment m’entristeix veure com ens venen les coses. Ens emboliquen i ens llencen amb elles a la brossa.
Amb mi no podeu, xatos! Bye-bye, fins després i que no us vagi bé!
Yann Marais.
