Són un escàndol tots els casos d’abusos a menors per part de monjos, mossens,…I a casa nostra (Pirineu) quants casos hi ha que no sabem? ¿Realment els clergues que van cometre aquests abusos van tenir en compte els sentiments dels nens i nenes dels/de les quals abusaven? No ho crec pas perquè l’obediència deguda als representants de Déu sobre la terra ho permetia tot. Aleshores: ¿qui pot creure encara en els intermediaris de Déu i fins en un Déu que semblava que no podia intervenir?
Totes aquestes preguntes tenen per a mi una resposta fàcil: Déu no existeix i el seu poder només existeix per enganyar els/les fidels perquè l’únic que volen els mossens i altres càrrecs de l’Església és la dominació total i absoluta. No volen compartir ni una mica del seu poder «abusón» d’éssers molt més febles i vulnerables perquè, com diu l’arquebisbe de Tarragona, són humans i «despiste» el té qualsevol…
Els nazis també semblava que eren humans, tenien família i s’estimaven molt les seves simpàtiques mascotes…També estimaven la seva família política i tots sabem el que va passar (fins i tot diguin el que diguin els de Vox d’Andalusia).
És a la societat civil que sí té doctors (psiquiatres, psicòlegs,…) a qui correspon el deure de reparar en la mesura del possible les greus destrosses de la gent afectada. Això no té perdó ni de…. el diable.
Yann Marais.
