La misogínia és l’odi cap a les dones. La xenofòbia cap a ètnies diferents i moltes altres fòbies que freguen l’absurd.
És útil i serveix odiar?
És el mateix sistema que produeix aquesta cadena d’exclusions en el seu propi benefici.
Tenim culpa d’haver nat com som? No. Senzillament és la nostra identitat: home, dona, animal, vegetal,… tots som éssers vivents.
No tenim culpa d’existir i de viure, diguin el que diguin les religions, antigues i noves. Qui determina la bellesa? qui fa que les persones es vulguin diferenciar unes de les altres? És el sistema econòmic que patim amb les seves formes d’explotació de les imatges i de la funció econòmica de les persones.
L’odi a les dones, en realitat, és l’odi a un mateix/a: un «bucle» insuportable d’insatisfaccions i de frustracions. Un producte de la voluntat de dominar, d’esclavitzar, és un desastre per a la Humanitat.
Yann Marais.
