Sóc a casa meva ben calentet i protegit i, per tant, de moment no em sento amoïnat per trobar un nou habitatge. No em vull ni imaginar les condicions de vida de la gent que de ben segur malvivia a les naus de Badalona que s’han incendiat.
Com tothom sap, Badalona és el non plus ultra entre les ciutats catalanes. Ser de Badalona marca la diferència entre els /les que tenen i els pobres dindunguis com nosaltres. Fins i tot ells/ells es podien permetre tenir dues naus ocupades de fa anys. Això demostra que viure el somni espanyol encara que es transformés en un malson català no surt gratuït.
Vet ací la demostració que el problema de l’habitatge i del seu preu no és un tema menor, però clar: ¿qui paga un lloguer a Badalona amb una situació precària o sense reconeixement oficial que en aquest lloc tu hi vius encara que sigui el carrer? Una gestió municipal que parla per si mateixa (Ah, oblidava que Albiol és del PP!)
Un incendi que de moment ja se n’ha emportat tres vides i bastants de ferits en condicions horribles on mai ningú s’ha demanat com podíem solucionar el problema d’habitatge d’aquestes persones. Perquè és clar: som a Bada-lo-na, capital del Capital, que vol ser el contrapés de Barcelona.
Ara bé: empatia zero. Com si els éssers humans que allí vivien no es meresquessin un lloc decent on habitar. Unes persones víctimes de totes les màfies, misèries i delinqüències possibles.
I això que ahir era el 72è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Badalona es crema però, per sort, per apagar el foc tendran aigua, aigua que va faltar als habitants d’aquestes naus perquè el seu subministrament estava il·legalment tallat per l’Ajuntament.
Yann Marais.
Deixa un comentari