Sona el telèfon de casa quan encara no són les nou. És l’amic Ramon que em dona raó d’un rumor que corr per la ciutat: en Truqui ha mort sobtadament. Jo mig endormiscat penso que pentura només ho estic somniant. Penjo. També pot ser que sigui una notícia-falsa. Però cinc minuts més tard torna a ser en Ramon que em confirma la mala nova. Quan penjo es com si tots els llibres de tots els prestatges de casa se’m caiguessen a damunt i se’m faça impossible sortir al carrer amb el risc de no trobar-me’l mai més pels carrers de la Seu, que ja no serà a partir d’avui tant d’Urgell.
És ben trist que en Joan Ribolleda Altarriba hagi mort sense poder veure un carrer o plaça en vida amb el seu nom. Se’l mereixia i se’l segueix mereixent. El vàrem demanar quan era viu i el seguim demanant ara que ha mort biològicament. En el nostre record no morirà mai. Descansi en pau i les nostres condolències per al seu germà i per a tothom que va demostrar en vida que l’estimava.
Andreu Escales Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
