Aquest títol en francès vol dir que quan seré mort que s’ho facin els altres. Això pot justificar fer qualsevol cosa i plantejar el més gran dels desconeixements, pensar que les nostres accions no tenen cap importància.
El tractament correcte dels aliments és un tema principal i central que no es pot deslligar del respecte a la Terra i a totes les cultures. Voler desconèixer i, en nom del progrés econòmic, privilegiar el benefici sobre els ritmes del planeta ens porta a un xoc terrible amb la realitat de la Terra.
La incapacitat dels estats per posar-se d’acord per no suïcidar el planeta és molt trista i demostra que la política del curt termini no té recorregut. Tot i així els individus tenim el dret sagrat de parar els peus a la gent que ens fa consumir qualsevol resta de la cloaca i tornar a analitzar els valors de la proximitat, de la producció local de qualitat i apagar la televisió que ens ven cars productes que no serveixen. Tot això per omplir nostra vida i el gran buit existencial i assistencial que patim.
Aleshores no malbaratar els aliments és respectar el planeta i omplir l’estómac de sensacions que pensàvem perdudes. Som-hi!
Yann Marais.
