Alerta sectes de tota mena i perilloses.
El cap de setmana anterior al darrer (aquest de la Diada) vaig apropar-me fins al Parc del Segre per tal d’assistir a la prova de copa d’eslàlom de canoe-caiac i en el carrer Lluís de Sabater: oh, sorpresa, em vaig topar a banda i banda amb predicadors d’una secta protestant. Estem parlant de devers una trentena de persones i, com jo feia fotos, un dels pròcers de la seva pàtria evangèlica se’m va atansar i em demanà si jo estava interessat, a la qual cosa li vaig contestar que era contrari a tot allò, i això m’ha fet reflexionar sobre aquest mètode de pressió dictatorial i ocupant tot l’espai disponible per tal d’influir sobre la gent que anava a la prova esportiva del parc olímpic.
Tot d’una m’he demanat i si hagués estat una parada de grups de l’esquerra independentista o de Suport Mutu que aprofitant l’avinentesa haguessen volgut fer proselitisme, llavors el més probable és que haguéssem tengut una intervenció dels Mossos, evidentment repressiva.
A qui han demanat permís per tal de posar deu o dotze parades d’aquest particular Via Crucis? a l’ajuntament? a la pròpia organització esportiva o a ningú?
Cal demanar-se per quins set sous a la Seu d’Urgell les sectes, i n’hi moltes i qualcunes especialment perilloses (consignades amb noms i cognoms com a il·legals pel mateix Ministerio del Interior), es troben tan a gust al nostre territori.
Tanmateix l’explicació és ben senzilla: moltes d’elles venen dels EUA i són la soca ideològica del sistema capitalista ultralliberal reinventant el concepte de Mal, de Satan, d’anormalitat per ser aplicat a les persones que els combatim, com si aquest sistema fos de dret diví i que aleshores si tu ets “estúpid i inútil” i no tens èxit a la vida és que no li ets grat a Déu i llavors eliminar-te és una tasca de salut pública als ulls d’aquestes organitzacions religioses.
Quin és el remei que hem d’aplicar? Una escola laica republicana que hauria de desenrotllat el sentit crític i de lliure albir a l’hora de prendre decisions amb una formació equilibrada i contínua per tenir les eines necessàries per lluitar contra aquestes plagues i pestes del segle XXI.
No es pot prohibir a la gent creure, emperò sí se’ls pot educar i no cal ser creient de l’Església catòlica, apostòlica i romana inclosa, per tal de respectar els drets humans i defensar-los.
Nosaltres diem: primer són les persones i que s’ha de dar la cara per aquestes persones, ja que la situació social s’agreugerà molt i molt, i la demana que és realment important és: “cal creure en Déu per ajudar-se els uns als altres”? La resposta evidentment és “no” i fins i tot a França existeix una organització que es diu “Socors popular” i que és totalment laica i aquí a la Seu d’Urgell n’hi ha una altra que es diu “Suport Mutu” i que no té res a veure amb cap organització religiosa.
La situació de les persones depèn del seu estatus econòmic, de si tenen o no tenen feina, de si són emigrants o no, o bé moltes altres contradiccions i circumstàncies adverses.
Curiosament el déu catòlic no intervé per salvar a ningú en aquest món o si ho fa, des d’un altre punt de vista religiós, és per enfonsar encara més la persona. Com sempre és la lluita de classes la llavor revolucionària que ens portarà a l’alliberament social i que qui vulgui creure ho faci de ca seva estant, ja que en aquests moments l’únic déu evident i palpable és la llauna d’un refresc tan famós com dolent per a la salut.
Yann Marais.
