8M DIA DE LA DONA MANIFEST

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

MANIFEST 8M24 – DONA I TERRITORI

Temps ençà les dones a muntanya vivien vides especialment feixugues, la duresa del clima, l’orografia i el caràcter introvertit de les seves gents feien aquesta vida una mica més dura, si cal, pel fet de ser dona.

Observades, jutjades i condemnades, hi havia unes dones, diferents. Rurals, valentes, amb la pell i la sola dels peus endurida pel tràfec del seu modus vivendi. Tanmateix, eren til dades de bruixes o de dones de moral lleugera…. les trementinaires, les remeieres.

Quan no recollien els fruits sanadors que els oferia la natura, i amb els que elaboraven remeis per guarir que portaven com transhumants fins a la capital de les contrades, cuidaven la llar, la família, un no parar de feina

Atresorant saviesa, venien el seu temps i coneixements per guanyar uns mínims d’ ingressos que les permetessin aportar suport a la família, fa anys que recordem i homenatgem a aquelles dones, pioneres, apoderades sense saber-ho.

Del seu art se n’han fet museus, apreciant així a hora pòstuma la seva tasca. Segur no devia esser fàcil, deambular per les muntanyes tot obrint camins que les portessin a les vil·les més poblades i poder allà vendre les herbes, ungüents i consells sanadors. La por les devia acompanyar bona part de la ruta.

Avui, com abans, continuem la lluita per normalitzar el nostre dret a sentir-nos segures a qualsevol espai i compartir amb les persones dia i nit.

Després d’aquesta mirada enrere per recordar les nostres ancestres i retre homenatge, ens fixem en el ara.

Un ara encara tenyit d’ herència excloent, d’un tarannà patriarcal… associacions com ara la de St. Sebastià on mai s’ha permès a cap dona formar-hi part o l’estudiantina, on sols els homes hi tenen cabuda.

No demanem autoritàriament ser-hi presents, però seria renovador modernitzar, una associació que ha sabut perdurar en el temps, però no ha evolucionat, poder aportar quelcom i participar amb els nostres companys homes.

Tot passejant pels carrers de la nostra bonica Seu d’Urgell ens adonem ràpidament com predominen els moms de personatges masculins amb més o menys encert per la història a la qual van lligats… ens costa trobar-hi noms femenins i no serà per falta de proposicions, com ara la de fa un parell d’anys llargs encara pendents de fer-se efectiva, amb el procés popular, que va demanar de posar el nom de la Palmira Jaquetti a un carrer, i encara esperem, sols  hi ha 6 noms de carrer, a la Seu, quant es farà més paritària aquesta nomenclatura?.

les dones de l’Alternativa

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa