Ara, a més de la COVID-19 que té efectes secundaris molt greus per qui ja l’ha passat. L’altra pandèmia és la pandèmia electoral que tots passem, que té també efectes secundaris i conseqüències importants per a la nostra vida.
En aquest temps de neoliberalisme salvatge, la vida no és res. I per donar-li sentit tenim el deure o el dret a poder treballar que és el dret a la misèria.
El dret al treball, una equació que pot ser letal però obligada per assolir molt sovint una vida grisa i avorrida. Però vet aquí que de temps en temps els nostres representants ens criden per saber cap on anirà el país, què s’hi farà en aquest país, tot seguirà igual? O canviaran algunes coses. El pròxim 14 de febrer hem d’anar a votar perquè així ha decidit un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que només va tenir en compte temes legals i que valora les coses a curt termini sense comptar amb el desig dels nostres representants elegits democràticament al Parlament de Catalunya.
Un altre cop la justícia interfereix en la política Catalana per afavorir clarament una opció política que «té possibilitats de guanyar», l’operació Iceta-Illa, sembla com si hagués estat una «corrida de toros».
El retrobament dels catalans i de les catalanes s’ha de fer segons el desig del PSC que completa un cicle on primer:
– Va escapçar el moviment independentista amb l’ajuda de l’Administració de Justícia.
– Va empaitar i dividir les persones que ho havien donat tot per assolir la llibertat de Catalunya.
– Salvador Illa, com «torero», vol rematar la feina.
El millor exercici de salubritat pública és no deixar que això passi i fer tot el que és possible per si, malauradament, hem de votar el 14 de febrer, doncs que tornin a guanyar les opcions independentistes.
Perquè serà l’única notícia que sortirà de Catalunya el mateix 14 o 15 de febrer.
En l’àmbit internacional és la gran notícia que s’està esperant, si encara la Generalitat serà governada per forces independentistes o per una coalició de partits espanyolistes, la resta no importa.
Una pandèmia electoral que s’afegeix a la que patim.
Yann Marais
